Àlex Romaguera
Què us motiva a proposar un Pla Nacional per la Laïcitat?
No és idea nostra. ERC ja ho havia plantejat en el seu programa electoral el 2003, com també s’hi han referit el teòleg Xavier Pedrós, el centre Unesco de Catalunya i el mateix Congrés del Catalanisme celebrat l’any passat. Fins i tot figurava en la negociació dels Acords del Tinell, però a darrera hora va caure. Nosaltres oferim elements de debat perquè, davant dels processos electorals, es parli de pluralisme religiós des de l’òptica del dret i, en nom del consens, es defineixi un model de convivència respectuós amb la diversitat cultural i de creença.

És un bon moment per una iniciativa d’aquest estil?
Sí, perquè determinades situacions s’utilitzen per atiar episodis com ara el de Salt, on el racisme i la intransigència religiosa es barregen. El Pacte pot servir per desactivar aquest còctel.

Sota quins principis el formuleu?
D’entrada, cal reconèixer el paper de les institucions democràtiques de regular el dret a la lliure consciència i, després, que tothom es comprometi a denunciar les actituds xenòfobes i excloents. Tan important és el procés, durant el qual podem dialogar amb les entitats confessionals, com la creació d’un paraigua legal que protegeixi la llibertat de culte.

Alguns sectors consideren que la prohibició del burca s’allunya d’aquests preceptes perquè atia els prejudicis racials. Què en pensa?
El diàleg interreligiós que la Generalitat ha promogut ha estat positiu, en haver signat convenis amb grups confessionals incloent-hi el principi de la laïcitat. Ara bé, respecte al burca, tot i pensar que cal desterrar el menyspreu cap a les dones i determinades pautes culturals, s’ha agafat un camí equivocat. Hauria de ser el Parlament qui se n’ocupés i no deixar que es legisli per interès electoral. Ha sigut molt trist.

No creu que la prohibició intensifica la retallada de llibertats contra la població musulmana?
Així ho hem traslladat als partits polítics, als quals els diem que, si tenen coratge per actuar respecte del burca, també han de garantir el dret de la comunitat musulmana a tenir espais propis de culte. En canvi, ens trobem que molts ajuntaments la priva de practicar les seves tradicions. La islamofòbia, alimentada pel fenomen terrorista, continua instal·lalda en la major part de la nostra societat.

Quina pedagogia cal fer?
Explicar el fet que la laïcitat, que encara es vincula amb l’ateïsme, rau a garantir que els poders públics siguin neutrals, salvaguardin la llibertat de consciència i afavoreixin la convivència entre les diferents maneres d’entendre la vida. És un valor per a la cohesió social i els reptes que tenim pendents.

El sentit de col·lectivitat queda arraconat per l’individualisme que imposa la societat de consum?
Precisament la laïcitat defensa la pluralitat com a riquesa perquè tots plegats tinguem més criteris de la realitat existent, no només una. Amb aquest principi, podem evitar conflictes i construir una societat més inclusiva, dialogant i participativa.

Hi ha un retorn als vells esquemes del nacionalcatolicisme?
Retornen les visions retrògrades que s’han associat a l’integrisme islàmic però que són pròpies d’una tradició catòlica determinada. Sobretot als Estats Units, on persisteix aquesta filosofia neocon de construir un enemic per destruir-lo. I, a qualsevol que advoca pel diàleg se l’acusa de «bonista». Aquesta ofensiva conservadora, que a Europa es desplega de manera súbtil, des de fora s’assimila a la manera d’actuar de l’islamisme radical, quan s’invoca Déu per bombardejar un país.

Està en joc la convivència?
Sí, perquè això afecta el dret a l’avortament, la dignitat de la dona i altres aspectes de la nostra vida quotidiana. Ens trobem en una cruïlla civilitzadora en la qual es dirimeix si intentem arreglar els problemes democràticament o a cop de bufetades.

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.