Fa temps va deixar de ser líder mundial en adobs de pell i últimament va de mal en pitjor. El grup Colomer va tancar l’any passat amb un dèficit consolidat d’11,8 milions d’euros, amb un descens de vendes (en un any ha passat de 50 a 35 milions d’euros) i amb menys treballadors (de 300 a 245). Fa anys, diversos empresaris, com Carles Sumarroca, Jaume Rosell –pare de l’actual president del Barça– o Pedro Olabarría van entrar en aquesta pelletera osonenca que, de mica en mica, s’ha anat aprimant. Primer, es van vendre els terrenys de l’antiga factoria, situada al centre de Vic, en una sucosa operació immobiliària. Després van concentrar la producció a la Xina. Les retallades de personal...

Les de Josep Irla, editades per la Fundació que du el nom de qui va ser president de la Generalitat a l'exili. La Fundació Irla està vinculada a Esquerra Republicana, partit al qual va pertànyer el dirigent republicà. Josep Irla continua sent un dels grans desconeguts de la història contemporània de Catalunya. Nascut a Sant Feliu de Guíxols, en el si d'una família de republicans i lliurepensadors, va ser un dels màxims dirigents d'ERC a les comarques gironines durant els anys trenta. Diputat i president del Parlament, Irla va accedir a la presidència de la Generalitat al ser afusellat Lluís Companys, l'octubre de 1940. Va mantenir amb dignitat la institució enmig de l'exili, fins que els problemes de salut li ho van impedir, el 1954. El va succeir Josep Tarradellas.

Això és els que es preguntaven la setmana passada els resposables de les obres de l’AVE a l’entorn de la Sagrada Família. Explicàvem la setmana passada en aquesta mateixa secció que la negligència de l’operari d’una màquina piconadora havia rebentat una canonada d’aigua a la cantonada entre els carrers de Mallorca i de la Marina, fet que ha suposat l’endarreriment de les obres de reurbanització del carrer de Mallorca al costat del temple, entre els carrers de Lepant i Sardenya, ja que cal substituir el tub danyat. Això va succeir quan s’afrontaven els treballs d’arranjament final de la zona i de pavimentació un cop enllestit el reforç de l’estructura del temple amb la finalitat que la Sagrada Família no es vegi afectada pel pas del tren d’alta velocitat pel carrer de Mallorca. El cert és que l’acabament d’aquestes obres encara s’ha endarrerit més perquè els responsables de l’empresa que les executa no sabien on estava la canonada principal amb la qual connectar el nou tub. Fins i tot van preguntar pel barri si algú sabia on era. Que no hi ha plànols del subsòl? Finalment, a les portes del cap de setmana, van trobar-la però tot plegat ha provocat la demora d’uns dies més de l’obertura definitiva del trànsit al carrer de Mallorca, des del carrer Lepant.

A Stephen Hawking, el reconegut astrofísic britànic, que és a punt de publicar un llibre en el qual descarta que hi hagi una intervenció divina en la formació de l'Univers. Diverses veus de l'Església catòlica i anglicana britànica se li han girat en contra. A l'Estat espanyol no hi ha hagut cap pronunciament oficial per ara dels estaments eclesiàstics però sí que la COPE, cadena de ràdio titulada per la Conferència Episcopal Espanyola, ja ha posat en marxa la seva particular croada contra el científic.

En un editorial a la seva pàgina web, l'emissora titlla Hawking de dogmàtic i de ser un llast en l'avenç dels coneixements sobre la formació de l'Univers. Ho fa amb arguments com aquest: "Si la razón humana ha avanzado tanto en el conocimiento del universo ha sido gracias al cristianismo, que superó los antiguos cultos a los astros" i "ensanchó los límites de la razón, lo contrario de lo que pretenden hoy algunos al plantear el ateísmo como dogma indiscutible, cerrando así la puerta a las preguntas que surgen de la propia investigación científica".

Més curiós és que hagi entrat en aquesta batalla un diari com El Mundo, que habitualment no semblava tant amoïnat com altres mitjans de la Brunete, per les qüestions que treuen de polleguera els integristes catòlics. Potser l'actual aliança entre el director del rotatiu, Pedro J. Ramírez, i la cadena dels bisbes –en la que acaba de tornar a fer de tertulià– té alguna cosa a veure en aquest canvi d'orientació en la línia editorial. Justament en l'editorial del passat dilluns, 6 de setembre, El Mundo s'endinsava per territoris metafísics per rebatre els arguments de Hawking.

“A pesar de los grandes avances de la física a lo largo del siglo XX, el hecho es que la ciencia no ha podido demostrar que Dios no exista ni tampoco lo contrario porque tan lógico o ilógico es creer que la materia surgió de la nada como pensar que las leyes que rigen el mundo físico fueron concebidas por un Relojero Universal, como apuntaba Leibniz. En este debate, ni basta apelar a la fe como prueba indiscutible de la existencia de Dios, por muy respetable que ello sea a nivel personal, ni cabe arrogarse la pretendida autoridad científica de quien desde la torre de marfil de lo complejo se digna a arrojar unas migajas de conocimiento al vulgo”.

Joan Centelles. El responsable de recursos humans del Barça, amic personal de Laporta, ha preferit complir amb tot el seu període de vacances abans que posar-se a les ordres del nou director general, Antoni Rossich, i facilitar-li el traspàs de poders. La seva estratègia respon a un intent d'endarrerir al màxim la due diligence per perjudicar el nou president, Sandro Rosell. Centelles, col·laborador directe de Laporta en les seves relacions amb Uzbekistan i home clau en les escandaloses ampliacions dels contractes d'executius com Vicent Sanchis, exdirector de Barça TV, i Marta Segú, exdirectora de la Fundacio de l'FC Barcelona, serà acomiadat en els propers dies.

Divendres es va estrenar Lope, una superproducció espanyola basada en la vida del dramaturg Lope de Vega. La superproducció compta amb l'argentí Alberto Ammann com a màxim protagonista i les actrius Leonor Watling i Pilar López de Ayala també hi tenen un paper destacat interpretant amants de l'autor. Qui també apareix al film és Carla Nieto, la filla de la consellera de Salut, Marina Geli. Nieto fa de María de Vega, la germana de Lope. Amb 26 anys, l'actriu gironina comença a tenir una carrera farcida de papers. Així, ha aparegut en pel·lícules com Trash o Las 13 rosas i en séries com Amar en tiempos revueltos o El Internado.

El setmanari Catalunya Cristiana. A més d'un lector de la revista li ha sobtat que la revista, de línia marcadament catalanista i oberta, hagi publicat l'agost passat una entrevista a Miquel Mir, autor de libels contra els presidents Lluís Companys i Josep Tarradellas. Mir va publicar recentment el llibre El preu de la traïció, on explica detalls de la massacre patida per un grup de maristes durant els primers temps d ela Guerra Civil. Mir, però, intenta, sense base documental, empastifar amb els fets el Govern de la generalitat de 1936. Catalunya Cristiana també va publicar la carta d'un lector on s'atacava durament Companys i s'arribava a justificar el seu assassinat. Aquests fets han sobtat molt en àmbits diocesans, fins al punt que s'han atribuït a l'absència per vacances del responsable de la revista, el sacerdot Josep Maria Aymar.

Felip Puig. Després de la seva participació en una tertúlia radiofònica, fa uns dies, a micròfon tancat, el secretari general adjunt de Convergència Democràtica, va haver de fer esforços per no riure obertament davant els comentaris d'altres tertulians sobre els problemes creixents entre els diversos grups independetistes. Però el rostre somrient de Puig ho deia tot. Puig, considerat el cap de brot del sector més sobiranista de CDC, ha hagut de sortir aquest estiu dient que la independència no és ara per ara un objectiu de la coalició que lidera Artur Mas. Entre els sectors més nacionalistes de CDC es viu amb certa inquietud la possibilitat que acabi quallant una alternativa sobiranista al marge de CiU.

Las Provincias. El grup de comunicació conservador amb seu a València, màxim difusor del blaverisme a través del seu diari, has desmantellat Las Provincias TV, el canal de TDT que gestionava. L'espai d'aquest canal ha estat ocupat per La 10, una cadena d'àmbit estatal del grup Vocento. Quan va aparèixer el concurs per concedir els diversos canals autonòmics de TDT, el Govern valencià va decidir donar-ne 40 dels 42 a grups conservadors. La decisió, però, s'està confirmant com del tot desencertada, ja que la majoria dels canals estan tancant i estan sent substituïts per cadenes estatals. En el cas de Las Provincias TV, com abans ja va passar amb Popular TV i Tele 7, es vulneren els requisits legals establerts en el concurs en el que se'l va donar la concessió de la freqüència. Ni es compleixen el mínim d'hores de producció pròpia ni el 25% de l'emissió és en valencià, ja que les cadenes que han ocupat les freqüències només emeten en castellà.

Força Catalunya, de Santiago Espot. Des de fa setmanes, i malgrat els contactes continus que han mantingut amb "reagrupats" i "solidaris", els d'Espot cada dia que passa se'n refien menys de tots plegats i estan adoptant una actitud d'allunyament i espera. L'entorn del president de Força Catalunya no amaga un cert desencís per la manera poc elegant que ha caracteritzat els darrers moviments dels diferents dirigents independentistes. En aquests moments, el grup d'activistes que lidera Espot sembla que han decidit anar a la seva però no precipitar-se i esperar esdeveniments. Força Catalunya és una de les entitats de la xarxa sobiranista que més dura està sent a l'hora de valorar l'atzucac a què han arribat els principals capitostos "indepes".