Si és compleix el mandat del Parlament, l’Institut Català de Finances (ICF) es transformarà en la banca pública de Catalunya. El ple del Parlament ha aprovat, per 102 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP), un punt d’una moció presentada per la CUP per la qual s’insta el Govern a fer els tràmits per convertir l’ICF en la banca pública de Catalunya. El PP hi ha votat en contra, mentre que C’s s’ha abstingut. A més, la CUP també ha aconseguit que s’aprovi una esmena perquè la Generalitat fomenti els principis de la banca ètica. Els aplicarà l’ICF? Això ja és una altra qüestió.

Els sarsuelòlegs, que no són els seguidors del gènere musical sinó els s’interessen per tot el que passa a la Casa Reial, asseguren que l’estratègia mediàtica de Palau ha canviat des de la desimputació de la filla del monarca pel cas Urdangarin. Si abans va aparèixer molt en els mitjans, a partir d’aleshores s’ha considerat més eficaç que no es deixi veure tant. A La Zarzuela estarien pensant que després de la polèmica desimputació, toca estar muts i a la gàbia. I, sobretot, que passi el temps i la gent se n’oblidi.

El periodista Manuel Fuentes deixa El Matí, el magazin matinal de Catalunya Ràdio i, per substituir-lo, el director de l’emissora, Fèlix Riera, es planteja tres alternatives: Mònica Terribas, que considera que seria la millor opció per recuperar audiència; Antoni Bassas, corresponsal de TV3 als Estats Units que es mor de ganes de tornar a la seva antiga feina i, per últim, algú de la casa com Kilian Sebrià. Manuel Fuentes té ofertes per tornar a programes televius de Madrid.

En cas que la UEFA ademti Gibraltar com a membre de ple dret. Almenys això és que assegura el prestigiós diari New York Times en un article dedicat al futbol del Penyal i els nervis que ha provocat entre el Govern espanyol la possible acceptació de l’associació de futbol del territori britànic en el màxim organisme del futbol europeu. L’entitat que presideix Michel Platini ho havia de decidir en l’assemblea general prevista per aquest 24 de maig a Londres, però tothom ho donava per fet, atès que una sentència anterior del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport de Lausana ja va donar la raó a les aspiracions gibraltarenyes. Segons el diari novayorquès, tant el Consell Superior d’Esports com el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol han remogut cel i terra en les últimes setmanes i s’han mogut peces “al més alt nivell diplomàtic” per tal de convencer les federacions membres de la UEFA de vetar l’entrada de l’equip llanito. El Govern central vol evitar de totes totes un encontre oficial entre la selecció espanyola i la d’un territori amb estatut de colònia britànica però la sobirania del qual Espanya reclama des de fa gairebé tres segles. Fins al punt que des del Govern de Madrid s’ha arribat a plantejar que Espanya declini de participar en aquelles competicions en què també hi sigui present Gibraltar, cosa que tindria força gràcia atès que el combinat gibraltareny és una potència ínfima formada per futbolistes amateurs i en canvi la selecció espanyola és la campiona vigent del Mundial i de l’Eurocopa. Però, a sobre, sembla que també s’hauria amenaçat de que, en cas que un club del Penyal concorregués en alguna competició europea, els equips representants de la Federació Espanyola també es retirarien: això, evidentment, afectaria el Barça, el Reial Madrid, l’Atlètic de Madrid i els altres equips de la Lliga que tinguessin plaça per participar a la Champions League o a l’Europa League. Però, evidentment, és una possibilitat que ni la directiva blaugrana ni la merengue es pensen prendre en consideració.

Segons s’explica en els cercles populars de Madrid, en els propers dies o setmanes apareixeran notícies a la premsa que afectaran negativament l’entorn familiar de José María Aznar, però que no es referiran a la seva esposa, l’alcaldessa Ana Botella; ni als seus fills, sinó al seu gendre, Alejandro Agag. Des d’alguns sectors populars contraris a la tornada d’Aznar al primer pla de la política, amb aspiracions al lideratge del partit en substitució del desgastat Mariano Rajoy, s’ha desfermat una campanya en contra. Una font de l’entorn del president Rajoy fa aquesta reflexió: si s’ha investigat com s’han fet milionaris els fills de l’expresident Jordi Pujol, perquè no s’investiga com s’ha fet milionari el gendre de l’expresident Aznar. 

De fet, se’n sap poca cosa tot i que en els últims dies la Zarzuela i Patrimoni Nacional ha rebut diverses peticions d’informació interessant-se pels dos automòbils de la marca Ferrari que els Emirats Àrabs van regalar el 2011 al rei Joan Carles i al príncep Felip. Senzillament, des d’aquestes instàncies oficials no es fan comentaris sobre l’estat dels vehicles i, això, en lloc de frenar els rumors, els alimenta: on són?, qui els utilitza?, ...

No és a Catalunya, ja que, des que Jorge Fernández Díaz fa vida a Madrid, els opus-deistes han quedat una mica desemparats. A sobre, la presidenta del partit, Alicia Sánchez-Camacho, no cuida gaire les relacions amb l’església, ni és de missa diària, ni tan sols setmanal, tot i que procura mantenir una estreta relació amb el sector més opus-deista dels populars. A on estan acaparant posicions és al País Basc, sobretot des del nomenament d’Arantza Quiroga, expresidenta del Parlament basc, com a nova líder del partit. Segons s’explica, Iñaki Oyarzábal, número dos del partit, tindrà problemes per la seva defensa de les bodes homosexuals. 

Cristóbal Montoro. Les declaracions de l'expresident del Govern criticant durament la política fiscal de l'Executiu de Mariano Rajoy ha obert fortes tensions dins del Partit Popular. Però qui ho porta més malament és el ministre d'Hisenda. Montoro se sent al•ludit directament pel reclam d'Aznar a un gir dràstic en economia, amb una reforma de la fiscalitat i la reducció d'impostos que exigeix l'ala dura del PP. Fa mesos que la relació entre el ministre d'Hisenda i la branca més neoliberal del seu partit està trencada. 

El bisbe de Terrassa. Josep Àngel Sáiz Meneses no perd ocasió de desmarcar-se de la resta de la Conferència Episcopal catalana, els membres de la qual han estat generalment reacis a celebrar festes de procedència no catalana. El fet en si mateix no tindria més rellevància si no fos perquè ha servit perquè Sáiz hagi rebut algunes crítiques que subratllen el seu nul catalanisme, i alhora elogis de sectors carques i espanyolistes que han aplaudit el gest. Sáiz es deixa estimar pels nuclis hostils a tota sensibilitat nacionalista

Correus. La Direcció, seguint la política d’austeritat, ha decidit reduir al mínim la contractació de personal que substituirà els funcionaris de vacances, afectant així la prestació del servei. Correus deixarà de prestar el servei de lliurament d’urgència per les tardes, tancarà nombroses oficines durant el mes d’agost i suspendrà l’atenció al client en el torn de tardes.

Des de l’inici de la crisi, Correus ha reduit la seva plantilla en més d’11.000 persones: de 66.000 funcionaris a 55.000. Els treballadors de Correus han patit tres congelacions salarials consecutives i la supressió de la paga extraordinària de Nadal del 2012.