Heu llegit el volum on Tintín investiga la desaparició de les joies de la soprano Bianca Castafiore? Convindreu amb mi que la primera hipòtesi personal és incriminar directament els gitanos nòmades que hi eren de pas, oi? Normal: així ho volia el dibuixant. Avui, la realitat supera la ficció: ara Nicolas Sarkozy, el president de la República francesa, vol fer de Tintín, i ha decidit expulsar els gitanos romanesos al seu país.

Més d'una cinquantena de diputats de l'Assemblea francesa han unit forces per aconseguir que es prohibeixin les curses de braus a França. La tradició, que es manté viva al sud del país, gaudeix d'una excepció en el Codi Penal que l'Assemblea estatal mai ha volgut entrar a debatre. La diputada Muriel Marland-Militello, de la UMP -el partit de Sarkozy-, ja va intentar, sense èxit, el 2004 i el 2007 que l'assumpte entrés...

Aquest 29 de juliol s’aprovarà al Consell de Ministres francès el projecte de llei per a la reforma de les cambres regionals. Un procés que preveu la supressió de llocs de treball i la centralització del poder de decisió. Actualment hi ha 162 cambres de comerç locals a l’Estat francès, a les quals cal afegir-ne nou de regionals. A més, l’Assemblea de Cambres Franceses de Comerç i Indústria (ACFCI) té 71 ens a l’estranger...

La figura del prefecte ha estat al punt de mira les darreres setmanes. Només a Catalunya Nord, l’episodi funest de Bernard Bonnet [a la imatge] i les picabaralles entre Hugues Bousiges i el batlle dels Angles han donat per escriure llibres. La setmana passada, la prefecta del departament dels Alts Pirineus fou destituïda pel primer ministre quan es descobrí que, en ésser traslladada des de la Losera a la destinació actual...

El passat 6 de juliol es van publicar a l’Estat francès les notes del baccalauréat, la selectivitat francesa. Enguany eren 3.652 candidats nord-catalans a passar l’examen. La descoberta de les notes –moment inesborrable en la vida de tot futur universitari– ha estat marcada, però, per una vaga d’informàtics del Ministeri de l’Educació Nacional, que protestaven contra la supressió de 150 llocs de treball els pròxims cinc anys previstos pel ministre.

Darrer esprint final per a les lleis de l’Hadopi: la llei contra les descàrregues il·legals de música i vídeo per Internet. L’Alta Autoritat per a la Difusió d’Obres i la Protecció de Drets a Internet (Hadopi, en francès) està tècnicament i jurídica preparada per actuar. Ara fa deu dies es publicà al Diari Oficial de la República el decret sobre la «negligència característica», un nou delicte la definició del qual era necessària...

Sant Joan no és festiu a l’Estat francès, però sí que molts treballadors del sector públic van fer vaga. Una amplíssima majoria dels sindicats havia convocat una vaga per protestar contra la reforma de les pensions, els avantatges fiscals per als més rics, les bonificacions de les entitats bancàries o les injustícies socials. S’havíen anunciat prop de 200 manifestacions a tot l’Estat francès, amb dos milions de manifestants...

Milers de persones s'han manifestat aquest dijous per les diferents ciutats de França en la quarta jornada de mobilitzacions contra el projecte de reforma de les jubilacions. Els sindicats convocants de la vaga asseguren que han aconseguit l'objectiu de dos milions de manifestants que s'havien proposat, contra el milió que es van mobilitzar el 27 de maig, quan encara no es coneixien els detalls de la reforma. 

L’Ajuntament de Perpinyà aprovà fa 15 dies un pla per prevenir la inseguretat als carrers de la comuna. Això es concreta en la implantació de càmeres de videovigilància suplementàries: a les 82 existents, se n’hi afegiran 17 en el termini de tres mesos, a més d’un nou lloc de treball per visionar les càmeres. En total, seran 99 càmeres i quatre persones per controlar-les.

És una gran victòria per als qui duen dècades lluitant per la cultura pròpia. L’Ajuntament de Perpinyà ha acordat, per unanimitat de totes les forces polítiques, la cooficialitat de la llengua catalana. La decisió del consistori ha rebut l’aplaudiment de les entitats de suport a la identitat catalana de la vila. Aquest fet suposa un nou pas endavant per als sectors sensibles a la llengua i la cultura de la Catalunya del Nord.