No ho acostumo a fer, però explicaré en primera persona una anècdota que em va passar farà cosa d’un any. Vaig trobar-me per Sarrià amb un exalt directiu de l’empresa de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) a qui feia temps que no veia. Xerrant, xerrant, em va explicar que ja s’havia jubilat i que dedicava part del seu temps lliure a treballar per la causa independentista, aprofitant els seus contactes i la seva experiència professional.
Sense que jo li preguntés res, em va explicar, cofoi, que havia passat sis mesos a Israel i em va dir, amb gran misteri, que havia aconseguit lligar que uns fons d’inversió jueus proporcionarien el finançament necessari per a la posada en marxa de la independència de Catalunya i que això ja estava fet. M’ho vaig prendre com una broma, ja que considerava que aquesta persona tenia el cap molt ben moblat i, la veritat, no el tenia per un independentista tan fanàtic.
ASSESSORAMENT DEL MOSSAD
Però en sentir a través de YouTube algunes de les “confidències” que ha anat fent en els últims temps Santi Vidal, se m’ha encès la llumeta. I si aquest exdirectiu de FCC m’hagués dit la veritat? I si, com afirma l’exmagistrat i exsenador, fos cert que hi ha “dos fons internacionals no europeus” que estan disposats a finançar la nova República Catalana? Estaven parlant del mateix? És també Israel l'”Estat no europeu” que, segons explica Santi Vidal, “ens farà de banc” mentre l’hipotètic govern independent no posa a ple rendiment la futura Agència Tributària?
En l’actual ordre mundial, és impensable que l’Estat d’Israel pugui alimentar una conspiració secessionista en un país com Espanya, amb qui manté unes cordials relacions diplomàtiques i que, a més, és membre de l’OTAN. Si, certament, aquest emissari independentista amb qui em vaig trobar per Sarrià ha aconseguit tancar acords a i/o amb Israel per finançar la independència de Catalunya, això seria motiu més que suficient perquè Espanya ordenés la retirada del seu ambaixador a Tel-Aviv en senyal de protesta per aquesta insòlita ingerència política.
Però és que Santi Vidal, en les seves conferències, ha explicat més detalls: segons ell, una unitat secreta dels Mossos d’Esquadra estàrebent formació d’un “govern estranger que no és europeu” en tècniques de contraespionatge. Un altre cop, sorgeix el nom d’Israel. No és cap secret que els Mossos d’Esquadra mantenen, des dels temps de Miquel Sellarés, una relació fluïda amb el Mossad. Però en les últimes setmanes, una destacada personalitat del PDECat ha fet discretes gestions a Israel per a l’adquisició, fora dels circuits comercials oficials, de material d’última generació per a la protecció i la interceptació de les comunicacions.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
