Si hi ha una empresa catalana que ha sortit especialment beneficiada amb el procés independentista aquesta és el grup osonenc Bon Preu, que dirigeix Joan Font. Tot i les enverinades disputes que manté amb el seu germà Josep pel repartiment dels beneficis i de les accions (vegeu EL TRIANGLE n. 1285), Joan Font ha endegat, en els últims mesos, una fortíssima expansió de la seva xarxa de supermercats Bon Preu i d'hipermercats de la insígnia Esclat.

El grup ja frega els 1.200 milions d'euros de facturació anual i el passat mes d'octubre va anunciar una inversió de 200 milions d'euros en els pròxims dos anys per obrir 27 nous establiments comercials. En l'actualitat, Bon Preu-Esclat té 216 súpers i hípers a Catalunya, amb una plantilla de 6.400 treballadors. Joan Font es proclama obertament independentista i els seus comerços juguen a fons la carta de la catalanitat com a imatge de marca.


A més de ser copropietari amb el seu germà del grup de distribució, aquest empresari també és un dels inversors de referència de la companyia catalana de telefonia Parlem, que ha fet del groc el seu color corporatiu. Però el seu compromís amb la causa independentista va més lluny: segons informacions recavades per EL TRIANGLE de fonts altament fiables, Joan Font hauria estat la persona que va pagar, en efectiu, els 100.000 euros que van costar la compra i la importació de les urnes, fabricades a la Xina, que es van utilitzar per a la celebració del referèndum del passat 1 d'octubre.


L'estratègia comercial que està desplegant Joan Font passa, en l'actualitat, per potenciar l'obertura de macrocentres de la marca Esclat, que acostumen a tenir com annex benzineres low cost de l'ensenya Esclat Oil, en ciutats mitjanes de Catalunya. Es tracta d'hipermercats que tenen uns 4.000 metres quadrats de sala de vendes, a més d'un gran pàrquing. Per fer-nos una idea, els supermercats de la cadena Mercadona tenen una superfície standard al voltant de 1.500 metres quadrats.


Per tant, els hípers Esclat, ubicats en ciutats amb un teixit comercial local molt arrelat, són com "bombes atòmiques" que amenacen de crear un enorme desert al seu voltant. Durant l'any 2017 se'n van obrir cinc d'aquest tipus a Castellbisbal, Reus, Tàrrega, Tortosa i Lliçà d'Amunt. A les comarques gironines n'hi ha, actualment, dos en construcció: el de Lloret de Mar (Porta Lloret) i el de Girona Sud, que va obtenir la preuada llicència municipal d'obres el passat 9 de gener. Les obres s'estan fent a tota pastilla i es preveu que aquests dos hipermercats obrin el pròxim mes de novembre.


La inexistència del Parlament i la manca de govern efectiu a la Generalitat fan que les autoritzacions d'aquests agressius i invasius macrocentres comercials que promou Joan Font passin sense cap mena de debat públic ni de discussió política, tot i el gran malestar que provoquen entre els botiguers de les ciutats afectades.


A Igualada, però, s'ha trobat amb una pedra a la sabata. L'Ajuntament, que presideix amb majoria absoluta Marc Castells (CDC), ha posat en marxa una operació de requalificació urbanística de l'antiga fàbrica Vives Vidal per encabir-hi un enorme hipermercat Esclat de 4.200 metres quadrats. Els comerciants, amb el suport de tots els partits polítics de l'oposició, han plantat cara contra aquesta tupinada (vegeu EL TRIANGLE n. 1288) i han presentat al·legacions a aquesta requalificació, feta a mida dels interessos de Joan Font.