Ripoll, bressol de Catalunya

Ripoll és un poble trist de l’interior d’aquesta Catalunya conservadora i tradicionalista, de comtes i bisbes, porcina, gòtica, exhausta. Ripoll és, avui dia, una vila trista i decadent, on s’exhibeixen embotits als aparadors, última essència d’un passat assecat i ficat en un budell de porc. Ripoll és una vila d’atur i de pobresa, de fracàs escolar.

Ripoll és un lloc ideal per al cultiu de la xenofòbia.

Com passa a Olot o a Vic, a Ripoll hi ha infinitat de façanes mortes, rostres cadavèrics, momificació d’una Catalunya essencialista el cant del cigne de la qual és la deriva ultranacionalista. Essencialista i terminal: el futur va fugir d’aquelles viles. Només sobreviuen els embotits penjant carrere del vidre per gaudir de turistes instagramers. En aquesta versió catalana, pueblerina i folklòrica de la Detroit que va retratar Jim Jarmush a “Només els amants sobreviuen”, els seus votants van votar de forma massiva pel partit Aliança Catalana, liderat per una senyora que respon al nom de Sílvia Orriols i que es proclama independentista.

El programa d’Orriols és senzill: es tracta de resoldre els problemes de Catalunya pel procediment de fer fora de la seva comarca (el Ripollès) la immigració. Veient els seus resultats (el 51% del cens va votar per ella) és evident que aquest partit creixerà a tota llet i que, a les properes municipals, podria arrasar en tota aquesta Catalunya interior, la rural i incivilitzada, la que va treure els tractors l’1 d’octubre de 2017. El discurs de Sílvia Orriols li dona unes quantes voltes en manca de complexos al de Santiago Abascal, que sembla un nen tímid al seu costat. A cap altra població d’Espanya l’extrema dreta xenòfoba va aconseguir el 51% del vot. Ripoll lidera la ultradreta a tot Espanya.

Sílvia Orriols és l’alcaldessa de Ripoll amb els vots dels independentistes del senyoret de Waterloo. Puigdemont els va suggerir que no ho fessin, però ho va suggerir amb la boca petita. Diu que els expedientarà per desobediència, però un ocellet em diu que no farà res, i que Puigdemont es farà el boig. Fer-se el boig és una cosa que a Puigdemont li surt molt bé: ho farà de meravella.

Ripoll està en mans d’una ultradreta molt catalana i molt integrista amb el permís silenciós de Puigdemont, que se’l mira des del llunyaníssim Waterloo per sota del serrell extramundà i infantiloide, simulant que es preocupa una mica però celebrant que el seu partit conservi una mica de poder a la decadent Ripoll, veïna de les no menys decadents Vic i Olot, triangle que forma el centre neuràlgic de la podridura independentista, integrista i xenòfoba. Entre independentisme i xenofòbia sempre hi va haver un vincle molt estret, una íntima reacció contra tot allò que no sigui allò nostre, els nostres, les essències pàtries, la barretina, la sacrosanta llengua vernacla.

Alguna cosa es podreix a Europa, i alguna cosa es podreix a Espanya. Fa pudor. Però on fa més pudor pel nostre veïnat és a Ripoll, aquest poblet trist, zombificat. El bressol del nacionalisme, de l’independentisme. I el bressol del carlisme al XIX.

Em pregunto en què pensaven Pablo Iglesias i Podemos quan beneïen l’independentisme català per ser un moviment democràtic i progressista i etc, què dimonis estaven pensant. I em pregunto en quina mesura aquesta benedicció ingènua de l’independentisme va afavorir l’auge de l’ultradretanisme a tot arreu, que va aparèixer recobert per un alè democràtic gràcies a unes esquerres que, de bones i comprensives, van ser idiotes. Aquestes esquerres que no van saber veure l’ànima maligna de l’independentisme català, que li van atorgar la categoria de democràtic, que van justificar els referèndums perquè aquests eren una obra molt democràtica: si es munta un referèndum per votar l’expulsió dels immigrants… això és democràcia? I si es vota l’expulsió dels andalusos, dels castellanoparlants, dels botiflers?

Aquí ho tenen: visiteu Ripoll, bressol de la Catalunya medieval, de l’embotit. La cara més preada de l’arrel xenòfoba i ultraconservadora de l’independentisme. Si us passegeu per la vila de Ripoll, recordeu que, de cada dos oriünds que es creuen pel carrer, un d’ells va votar per l’odi. I després compreu-vos un embotit d’aquells que pengen darrere els vidres, si s’hi atreveixen.

(Visited 326 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari