Policia patriòtica i patriotes independentistes

Eldiario.es i La Vanguardia han aportat documentació nova a un fet que ja coneixíem: Mariano Rajoy, quan era president del govern espanyol, i Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior, es van saltar les normes d’un sistema democràtic per aconseguir i divulgar informació verdadera o falsa que perjudiqués la causa dels independentistes catalans. Aquests independentistes també es van saltar les normes democràtiques en la seva carrera per aconseguir el que desitjaven. Uns i altres es van tirar el patriotisme pel cap sense respectar els continguts de la Constitució espanyola i l’Estatut d¡Autonomia català.

Les males arts de la policia patriòtica del govern del Partit Popular van aconseguir allò que els periodistes no van ensumar mai perquè no els interessava als propietaris dels seus mitjans o perquè no en van saber prou. Tendeixo a pensar que la culpa va ser dels interessos dels amos dels mitjans i no d’uns periodistes que considero capaços de fer bons treballs d’investigació.

Entre mentides, invents i realitats, va resultar que la policia patriòtica de Fernández Díaz va detectar que l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, la seva dona i els seus set fills tenien una fortuna no declarada a Hisenda espanyola amagada en un banc andorrà. Aquests policies van amenaçar als responsables d’aquest banc dient-los que si no entregaven proves d’aquest delicte els tancarien la marca bancària amb què treballaven a Espanya. Els dirigents del banc van cedir i El Mundo va reproduir a portada una captura de pantalla dels apunts bancaris on constaven els noms i els diners que la família Pujol hi tenia. Poc després, Jordi Pujol confessava el secret que havia amagat al públic durant els seus 23 anys de mandat com a president i que cap periodista o mitjà havia sabut o volgut descobrir.

Posats a desprestigiar dirigents independentistes, la policia patriòtica va filtrar a alguns mitjans de comunicació els números de comptes corrents a bancs suïssos d’Artur Mas, president de la Generalitat, i Xavier Trias, candidat a alcalde de Barcelona. Aquells números eren falsos, tot i que Mas i Trias van ser durant anys beneficiaris dels diners que els seus pares tenien a bancs suïssos.

Entre veritats i mentides ens plantem al 2024 amb una Llei d’Amnistia que vol perdonar les infraccions comeses contra la democràcia pels independentistes. Algunes veus proposen ara que també s’amnistiïn els polítics i els membres dels cossos policials que van orquestrar la guerra bruta per afeblir el suport a la independència.

Hi ha qui proposa perdonar Jordi Pujol per les seves malifetes. El sociòleg independentista Salvador Cardús, per exemple. El dia 18 escrivia a X: “El president Pujol ha de ser rehabilitat políticament i popular. “I Al Capone també”, va comentar l’escriptor Xavier Rigall.

El judici oral als Pujol hauria d’haver començat fa dos anys i mig. Artur Mas ha arribat a dir que el seu antecessor a la presidència de la Generalitat es va equivocar confessant el seu delicte. A Catalunya abans teníem un oasi pel que fa al control dels governants per part dels mitjans de comunicació. Ara tot és desert.

(Visited 150 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari