Les administracions –i també l’Ajuntament de Barcelona–tenen un límit de 15.000 euros per adjudicar contractes a dit. A partir d’aquesta quantitat, les compres i els encàrrecs públics han de passar per un procés de concurrència oberta, excepte en casos d’urgència justificada.
Malauradament, l’equip que presideix Ada Colau abusa de la contractació directa, bé sigui fragmentant les adjudicacions amb factures encadenades, cadascuna de les quals no supera els 15.000 euros, o apel·lant a la suposada urgència dels encàrrecs que fa la Casa Gran. És amb aquesta segona argúcia que la tinença d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, que dirigeix Janet Sanz, ha realitzat algunes polèmiques obres de l’anomenat urbanisme tàctic, per un import total de 10,7 milions d’euros.
Aquestes adjudicacions a dit es van fer durant els primers set mesos de l’any passat, aprofitant l’estat d’excepció provocat per la pandèmia. Sense consultar els veïns ni consensuar-ho amb el soci del govern municipal, el PSC, Janet Sanz va adjudicar un total de 38 contractes pel procediment d’emergència, alguns dels quals han servit per modificar substancialment la mobilitat en alguns carrers de l’Eixample (Consell de Cent, Rocafort i Girona). Pel seu import, destaca la contractació directa per 1,8 milions d’euros de l’empresa Brothers Control SL pel servei de vigilància dels carrers cèntrics de la ciutat que es van tallar. El contracte el va fer l’arquitecte en cap de Barcelona, Xavier Matilla, que és l’ideòleg i l’executor del controvertit urbanisme tàctic.
Les empreses Temavial, Proseñal, Api Movilidad i Señalizaciones Jica van rebre contractes d’uns 800.000 euros cadascuna per “pintar” els carrers afectats pels plans de Xavier Matilla. Per la seva banda, un total d’11 empreses –entre les quals destaca Constraula– van ser adjudicatàries de 12 contractes a dit, a raó d’uns 500.000 euros cadascun, per engrandir les terrasses dels bars amb blocs New Jersey de formigó.
Sota vigilància
La gestió econòmica poc curosa i plena de trampes que fa l’equip de govern municipal de Barcelona, presidit per Ada Colau, ha cridat l’atenció de dues institucions que vetllen pel bon funcionament de les administracions públiques de l’Estat: la Fiscalia i el Tribunal de Comptes.
La Fiscalia ha instat el Tribunal de Comptes que aprofundeixi la investigació de la denúncia per presumpte malbaratament de recursos públics presentada contra el consistori d’Ada Colau per l’empresa Aigües de Barcelona, que fa societat mixta amb l’AMB per a la gestió del servei de subministrament domiciliari a la capital i a la seva conurbació. Aquesta empresa considera que l’Ajuntament està atacant greument els seus lícits interessos, sense tenir competències i amb la utilització de diners públics.
Per la seva banda, el Tribunal de Comptes ha detectat que l’Ajuntament de Barcelona va utilitzar l’estat d’alarma per la pandèmia per fer, incorrectament, contractes directes pel sistema d’urgència que no tenien res a veure amb la covid-19. En total, el 14% de les contractacions municipals analitzades no s’ajusten a la legalitat i haurien d’haver passat per concurs públic. En aquest sentit, el Tribunal de Comptes esmenta les obres d’eixamplament de les voreres que s’han fet a la Via Laietana o els talls de trànsit als laterals de la Gran Via i la Diagonal.
