El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha assegurat aquest dimarts que la “principal preocupació” del seu país sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea (UE) són les “repercussions” que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. A l’arribada a la reunió de ministres a Brussel·les, Adlercreutz ha assegurat que la principal preocupació de Finlàndia és “cap a on pot conduir” la possible oficialitat de les tres llengües. Al seu torn, la secretària d’estat del ministeri d’Exteriors de Romania, Daniela Grigore, ha dit que el seu país dona suport a l’oficialitat perquè entén que és “molt important” per al govern espanyol.
A l’arribada a la reunió, el ministre finlandès ha remarcat que el seu país està “obert” a estudiar la proposta i ha dit que cal esperar a veure “com va” la discussió d’aquest dimarts. “Entenem la necessitat. He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, ha afegit.
Per la seva banda, la secretària d’estat del ministeri d’Exteriors de Romania ha apuntat que la petició espanyola té “moltes dimensions”, principalment jurídiques, financeres i de traducció. “El que ha fet fins ara Espanya és presentar tots els passos per deixar clar que no crearà un precedent i sobre la determinació de finançar les traduccions. Són arguments suficients per donar-hi suport”, ha subratllat Grigore.
