Resulta difícil explicar què és el federalisme, especialment en uns dies on el que sembla que creix és la polarització, l’individualisme extrem, la negació dels altres, d’aquells que són o que pensen diferent. De les ombres de la crisi del 2008 i de la covid emergeix un món on tot ha de ser blanc o negre i que, per tant, no té colors i és trist. Com explicar els colors a qui no els ha vist mai? Com explicar que el món és complicat i que la solució als seus problemes és necessàriament complexa a qui li han ofert un boc expiatori per a tots els seus mals?
Ben mirat, això del federalisme no deixa de ser una mica com un d’aquells manuals d’urbanitat i bones maneres que proliferaven fa ja molts anys per ensenyar-nos a mantenir les formes i a respectar els altres. El federalisme és exactament això. Saber que hi ha altres i que els hem de respectar.
El problema és que això que sembla tan fàcil resulta tremendament difícil. Tant que per desacreditar- lo, els seus detractors només han de dir alguna cosa semblant a “això no hi ha qui ho entengui” o “quan sapiguem què és, igual us escoltem”. Això, amb molta paciència, amb una certa voluntat pedagògica, amb ganes de fer una certa tasca divulgativa, és el que Club Còrtum, amb el suport d’EL TRIANGLE, es va proposar fer a través de Federalisme fàcil, un llibre coral que aplega filòsofes com Victòria Camps, periodistes com Rosa Cullell o José Luis Atienza, experts en política lingüística com Jordi Font, economistes com Francesc Trillas, sindicalistes com Pedro López Provencio i així fins a una vintena d’autors, que han volgut explicar- nos coses com quins són els valors del federalisme, com es vincula amb l’esport, la cultura o les religions. Ens mostren com coses tan simples, i tan fonamentals, com la nostra mateixa salut o els nombrosos reptes ambientals que han de marcar el nostre futur, fins i tot la nostra existència com a espècie, només tenen una resposta federal pel simple fet que ens afecten a tots i els hem de resoldre entre tots, ja que cap frontera pot aturar la contaminació o el canvi climàtic, ni tampoc cap malaltia ni cap virus, com malauradament hem après amb la pandèmia.
El federalisme ve a ser la nèmesi del nacionalisme, i potser per això va viure una certa eclosió durant els moments més àlgids del deliri independentista que ha paralitzat Catalunya durant deu anys, que es diuen de pressa, molt especialment entre aquells que sempre van apostar pel diàleg com a via de solució de qualsevol conflicte. D’alguna manera vam prendre consciència que fa dècades que vivim un experiment federalista, la Unió Europea, que malgrat la seva lentitud i les seves mancances ha estat capaç de preservar la pau en un continent marcat per segles de guerres. Una Unió que va néixer tot just després que el nacionalisme portés Europa a ser l’escenari de la debacle bèl ·lica més gran de la història. Un federalisme que s’ha manifestat més necessari que mai després que la febre nacionalista portés Rússia a envair Ucraïna cegada per la negació del seu dret a existir. Algú podria recordar aquí que Rússia formalment és una República Federal. Cert. Tan cert com que Corea del Nord és una República Popular Democràtica.
La proposta que ens fan Club Còrtum i EL TRIANGLE amb Federalisme fàcil és un llibre entenedor que serveix, com a mínim, per visualitzar l’amplitud del federalisme, la seva capacitat per inundar tots i cadascun dels nostres espais quotidians per la simple raó de ser una forma d’entendre la vida basada en el respecte a les diferències. D’alguna manera, el federalisme és la filosofia d’aquells que són incapaços de deixar ningú enrere perquè saben, i aquesta és potser la seva única certesa indiscutible, que tots som iguals en drets i en deures pel simple fet de ser humans.
Això exigeix un esforç important per posar l’accent de les nostres relacions com a individus i com a comunitats en les nostres afinitats i no en les nostres diferències. Probablement per això el federalisme pràctic ha estat sempre una llavor de pau, possiblement per la mateixa raó és menystingut pels nacionalismes sempre àvids d’algun enemic de qui defensar-se.
Possiblement, Borges en el seu poema Los conjurados, que Victòria Camps recull en el seu article per a Federalisme fàcil, va fer la millor definició del que és la proposta federal: “Que homes de procedències diverses prenguin l’estranya resolució de ser raonables”.
