Els valors, el que és políticament correcte, les línies vermelles i els conceptes ètics serveixen, si més no en el cas del FC Barcelona i del seu complex entorn, per a emmascarar i confondre, molt més que per a guiar la institució pel bon camí. Especialment quan es fan proclames gratuïtes i propagandístiques a favor de la defensa i de la lluita pels drets humans, tal com acaba de fer Joan Laporta per a embolicar en vellut aquesta reforma estatuària perversa i maligna recentment aprovada amb la verborrea mitinera, politiquera i feminista de la portaveu Elena Fort.
No havien passat ni 48 hores d’aquesta aplaudida adhesió estatutària quan el mateix club anunciava la celebració d’un amistós en memòria de Maradona a jugar contra Boca Júniors a l’Aràbia Saudita, país que no estaria precisament entre els millor considerats per organismes com Amnistia Internacional.
Xocant, en primer lloc, per als qui consideren oportú i procedent jugar un partit en memòria de Maradona i al mateix temps demanen retirar la samarreta d’Iñaki Urdangarin del Palau. És pitjor exemple el jugador d’handbol, excepcional i irreprotxable esportista que va acabar a la presó per assumptes de corrupció financera aliens per complet al Barça, o un futbolista que enregistrava espots amb adolescents perquè rebutgessin la droga mentre consumia compulsivament fins a convertir la seva vida i el seu record, drogodependent, en l’antítesi del que un esportista ha de ser i representar?
Les contradiccions insuperables són de tal calibre i abast que valdria més concentrar-se només en aquelles accions i missatges que, amb independència de la retòrica ètica i de conducta, de la teoria, suposin un benefici directe, un exemple indiscutible per a la societat i una lliçó d’humanitat que no necessiti més comprensió. Per exemple, el Barça pot col·laborar amb Unicef, directament o a través de la seva Fundació, en situacions assistencials i pedagògiques a favor de la infància i de l’adolescència en països que són dictadures, com les d’Orient Mitjà, la Xina o Swazilàndia i al mateix temps lluir publicitat de Qatar o intentar tancar amb el govern xinès algun tipus de patrocini perquè és en aquests països, alguns durament totalitaris com l’Uzbekistan, on hi ha els diners fàcils.
Comunament, semblen uns diners menys bruts que el procedent de les agències d’apostes de publicitat, que ara ha reduït el mateix Govern espanyol que, en canvi, patrocina i promou la Quiniela i la Primitiva.
Laporta, en el seu comportament sempre extrem, va usar el Barça i als seus jugadors per a folrar-se gràcies a una empresa petroliera de l’Uzbekistan al mateix temps que recorria a la publicitat d’Unicef després de fracassar el seu intent de lluir ‘Pequín 2008’ en la samarreta al costat del logo de Nike, marca assenyalada per la seva explotació infantil als països asiàtics.
En temps de Sandro Rosell l’assemblea va aprovar el patrocini de Qatar Foundation i Qatar Airways, també la prohibició de fumar a l’estadi, destinar l’1% de les fitxes a la Fundació FCB i als veterans i promoure un programa de formació de valors com FutbolNet a Oman, Emirats i Aràbia Saudita, amb Shell com espònsor. Gràcies a FutbolNet, curiosament, les nenes de l’Aràbia Saudita van poder jugar a futbol per primera vegada en la història d’aquest país.
Avui, quan algunes veus s’escandalitzen per l’amistós de Maradona a l’Aràbia Saudita, ningú qüestiona la necessitat d’ingressos com els derivats de la Supercopa d’Espanya que se celebrarà de nou en aquest país aquest hivern a canvi de 6 milions nets per al Barça. La llotja del Camp Nou del Clàssic va registrar una assistència notable d’importants empresaris àrabs als quals Joan Laporta vol atreure, se suposa que per a possibles patrocinis de club.
Seria una discussió sense fi l’esforç d’ajustar aquestes línies vermelles ètiques al desenvolupament d’un pla de negoci com el del FC Barcelona. Una altra cosa, en canvi, és gronxar-se en la grandiloqüència i el bonisme d’alinear-se i defensar els drets humans per a fins exclusivament oposats i més que discutibles com va succeir el maig de 2018, quan el Barça va jugar un amistós a Johannesburg contra el Mamelodi Sundowns amb motiu del centenari del naixement de Nelson Mandela.
Va succeir que quan el Barça va rebre la invitació, a canvi de 3 milions, la directiva li va traslladar la proposta als serveis tècnics que, contràriament a l’interès econòmic del club, van considerar imprudent forçar el calendari de l’única setmana de descans d’aquest mes de maig amb un desplaçament tan llarg per a un partit innecessari. El Barça, doncs, va rebutjar l’oferta.
La sorpresa va saltar quan els mateixos jugadors, els capitans per a ser exactes, van reprendre la negociació i van decidir que, sota les seves pròpies condicions, el partit es podia celebrar. Aquestes condicions implicaven reduir el net per al Barça a 2 milions i el repartiment d’1 milió entre la plantilla.
És a dir que en nom i en la memòria de Mandela, alguns dels jugadors -no tots- van trobar l’excusa i el parapet perfecte per a, com es diu vulgarment, treure’n profit. Encara que els capitans li van proposar a Valverde emportar-se un pessic, l’entrenador no va voler acceptar aquests diners de la mateixa manera que Josep Maria Bartomeu es va negar a acompanyar a l’equip. Un dels directius de l’àrea esportiva va intervenir per a evitar el conflicte perquè els capitans es van obstinar a no deixar passar aquesta oportunitat.
Quins valors defensen uns jugadors que utilitzen de pantalla a Mandela per als seus propis interessos personals, exclusivament econòmics? El que va sortir a la foto amb els organitzadors del partit, RG Consultant & Sport Solutions, va ser Gerard Piqué (foto). Es tracta de la mateixa empresa que ha organitzat el Barça-Boca Júniors del pròxim dia 14 de desembre a Riad, capital d’Aràbia Saudita.
