Creu de Sant Jordi per a tothom

L’atorgament a mans plenes de Creus de Sant Jordi, una tongada per any, fa pensar en el cafè per a tots de la Transició, expressió encunyada pel ministre de l’època, Manuel Clavero, que ve a oferir el mateix tracte a totes les parts involucrades en un assumpte, en aquell cas l’Espanya autonòmica, per tal d’acontentar, o descontentar, a tots per igual.

La Creu, que no el cafè, és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat, es va crear el 1981 amb la finalitat, segons resa el seu argumentari, de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat o en el pla cívic i cultural. En aquest marc hi caben tota mena de pintures. Així, tot i les excepcions que acostumen a confirmar les regles o serveixen de coartada per fer i desfer, quan manen els uns, les creus premien els afins dels uns i quan manen els altres, les creus condecoren els afins dels altres, i així qui més qui menys de l’star system té la seva medalleta.

La tenen personatges tan heterogenis com Lluís Llach -de la primera fornada- o Estopa -de la penúltima-, i entremig, Leo Messi, La Trinca o Montserrat Caballé. Es dona amb tanta alegria que, amb el pas del temps, alguns dels guardonats, com Fèlix Millet, Enric Marco o Núria de Gispert, per distintes raons, l’han hagut de tornar. Rosa Maria Sardà ho va fer per protestar.

Posats, ja triguem a condecorar Bruce Springsteen amb la Creu de Sant Jordi. Estima Catalunya (?) i omple estadis amb els seus concerts; fins i tot, s’atreveix a articular breus salutacions en la llengua de Mercè Rodoreda, cosa que no han fet alguns dels altres guardonats amb la distinció. I dic Springsteen i no Woody Allen, per exemple, pel bombardeig d’aquests dies per terra, mar i aire. I, tot i la ironia, ho dic des del respecte a qui considero un gran artista.

Tornant al cafè, conec una cambrera que sempre serveix el cafè amb un somriure i unes paraules amables, que està pendent de si el client necessita res més, que troba la mesura justa de relació, agradable però no excessiva, i el cafè que serveix està boníssim, i fet amb afecte. Per mi, mereix la Creu de Sant Jordi que atorga el Govern del meu país.

(Visited 33 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari