Corrupció a .Cat

En analitzar les pràctiques corruptes a Catalunya ens trobem amb una variable sense equivalents en altres llocs. Sovint les irregularitats a les institucions catalanes s’han pretès amagar amb pretextos polítics. Les crítiques, les acusacions o les investigacions per corrupció han estat presentades sistemàticament pels afectats com a atacs a l’autogovern català. (Joaquim Bosch-2022)

La cita del magistrat és una “veritat com un temple”, sense discontinuïtats en temps recents, bon motiu per recomanar el llibre: Joaquim Bosch: La pàtria a la cartera. Passat i present de la corrupció a Espanya, a Barcelona. Ariel, 2022.

No és sobrer parlar d’un tema de sempre que segueix sent de rabiosa actualitat (Laura Borràs), sabent a més que, contra tota lògica i informació contrastada, alguns col·lectius i “personalitats” segueixen insistint que això de la corrupció és cosa dels espanyols, dels seus partits i organitzacions, que no té res a veure amb les incorruptibles institucions i els molt honorables de .Cat. Observem que amb prou feines es parla ara de la corrupció al·lèfica de Jordi Pujol (i família) les aparicions públiques de la qual s’emmarquen sempre en aplaudiments entusiastes i reconeixements.

A l’àmbit català, com assenyala Bosch, hi ha seriosos problemes d’exemplaritat pública als nivells més alts. Ho demostren les investigacions judicials, però també els estudis internacionals. L’Institut de Qualitat del Govern de la Universitat de Göteborg “publica un prestigiós índex anual sobre qualitat institucional dels governs subnacionals, on es valoren les estructures governatives de les diferents regions europees”. En el cas d’Espanya, segons l’índex del 2021, “el territori amb pitjor percepció de control de la corrupció és Catalunya, seguida de les Canàries, Andalusia i Madrid.”

Recordem alguns casos que probablement segueixin a la nostra memòria:

  1. En el cas Pallerols es va investigar l’enriquiment de càrrecs de CiU i el finançament d?un dels socis de la coalició nacionalista, UDC. Els fets provats de la sentència assenyalen que Pallarols, propietari d’unes 80 acadèmies formatives ocupacionals, va rebre entre el 1994 i el 1999 uns 6 milions d’euros de la Generalitat catalana, per impartir cursos de formació a treballadors a l’atur. A l’acord fraudulent s’establia que havia de transferir a UDC el 10% dels diners rebuts.
  2. En el cas Casinos de Catalunya, es va investigar el presumpte finançament il·legal de CDC. El 1990 un directiu, Jaume Sentís, va presentar una querella contra el president de l’entitat, Artur Suqué, convergent i amic íntim del senyor Jordi, a qui s’acusava de desviar 3.000 milions de pessetes (tres mil milions!), de les quals 1.000 milions havien servit per finançar per al finançament il·lícit de CDC.
  3. El cas del molt ex honorable es va iniciar ja en els primers anys de la transició “davant dels indicis d’irregularitats sobre la gestió de Jordi Pujol a Banca Catalana. Qüestionar les possibles actuacions fraudulentes es va convertir en un atac a Catalunya, en lloc de representar una exigència ètica imprescindible”.
  4. Recordem que el jutge instructor de l?Audiència Nacional que ha investigat l?origen dels diners ocults, l’herència que Pujol va dir haver rebut del seu pare, Florenci, no ha constatat l?existència de cap transmissió hereditària.

Sumem a això el cas de les ITV (Oriol Pujol), el cas Palau (Millet-CDC), el cas Pretòria (Prenafeta, Luis Andrés García, Bartolomé Muñoz), l’espoliació de l’Associació Catalana de Municipis per part del seu secretari general (Josep María Matas) i del cap dels serveis jurídics (Francesc Xavier Solà), tots dos convergents. Segons fets provats en sentència del 2017, tots dos es van apropiar de prop d’un milió d’euros.

I així seguint i seguint. Recordem també (i recordem-ho a altres) que a diferència del que passava en altres comunitats i al conjunt d’Espanya, aquí es parlava de l’oasi català i molts, moltíssims, propagaven la bona nova: nosaltres no som com els altres, nosaltres no som d’eixe món, d’atrevien a dir.

La situació ja no és aquesta, tot ha canviat, no ens hem de preocupar? Ferm i generalitzat propòsit d’esmena?

Mans aixecades, si us plau, els qui així ho creguin. No hi ha mans aixecades.

Susana Alonso
(Visited 221 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari