La premsa catalana, marcadament laportista i influïda per filtracions interessades des de dins del club, intenta convèncer a l’opinió pública sobre la bondat de noves i reiterades falsedats sobre la gestió de la junta directiva en un moment clau d’operacions que han de marcar el futur del club esportiu i econòmic a curt i mitjà termini.
Els més destacats desequilibris entre la realitat i la fantasia tenen a veure amb les condicions actuals de Frenkie de Jong i el nou contracte de Dembélé (foto), ja què ni l’holandès ha passat a cobrar el doble per culpa de Bartomeu ni el francès s’ha rebaixat el seu salari a la meitat gràcies a Laporta.
En aquest sentit, les fonts més fiables en aquest moment, com el diari L’Equipe, sostenen, en relació amb Dembélé, que “la rebaixa salarial del 40% anunciada en diversos diaris catalans no es correspon amb la realitat, igual que l’absència de bonificacions. Hi hauria una sèrie de bonus de rendiment previstos en el contracte que li permetria augmentar considerablement el seu salari base, que en realitat s’ha reduït. Bonificacions accessibles, sinònim de retribució allunyada de la rebaixa anunciada, però en definitiva pròxima a la seva retribució anterior (10 milions d’euros nets). Un contracte de win-win per a permetre que totes dues parts continuïn juntes”.
Així es pretén justificar des de dins del club i des de la premsa més impresentable aquesta criminalització contra el davanter, tan injusta i deplorable, amb un punt de xenofòbia, que ha hagut de patir un futbolista que mai s’ha apartat de la veritat.
Des del club se’l va atacar tot l’any per terra, mar i aire per la senzilla raó que rebutjava, com se li proposava, rebaixar substancialment les seves condicions. L’entrenador va arribar a apartar-lo de l’equip visceralment, amb la ratificació de la presidència i els atacs públics del responsable del futbol Mateu Alemany, també furibund per la seva actitud de no voler guanyar menys del que ja guanyava al club on volia continuar fent carrera.
Se’l va acusar, gràcies a l’aparell presidencial i mediàtic, de negociar amb una oferta darrere i d’estar enganyant el Barça fins al punt d’amenaçar-lo amb no jugar mitja temporada si al gener no signava abans del tancament del mercat. El plantejament va ser que si no facilitava l’entrada de Ferran Torres rebaixant-se la seva amortització i salari seria represaliat.
Va ser un error d’embalum del tècnic i dels despatxos tan greu que, a conseqüència de castigar-lo sense viatjar al partit de Copa a San Mamés, a partit únic, l’equip va entrar en xoc i va caure eliminat.
Es va traslladar a l’afició barcelonista que Dembélé es burlava del club, que li faltava disciplina i que la seva continuïtat havia de ser vetada. La realitat, no obstant això, és que senzillament defensava el que considerava el seu legítim valor com a futbolista i que no mentia, en absolut, quan li assegurava a Xavi que el seu desig era continuar defensant la samarreta del FC Barcelona.
Tant és així que no tenia res signat amb cap altre club i que ha acceptat seguir en les mateixes condicions que ja tenia, com explica L’Equipe, amb menys salari fix i variables més generoses i senzilles de complir, és a dir el mateix esquema de retribucions tan criticat per haver-se aplicat durant el mandat de Bartomeu. Així serà també el de Gavi… o no serà.
La compulsiva i sagnant reacció de la premsa i de les xarxes socials a favor de qualsevol decisió de Laporta, o de qualsevol opinió encara que sigui insensata i eixelebrada, és suficient per a condemnar a un futbolista, com en aquest cas a Frenkie de Jong, des del moment en què, per a fitxar a Lewandowski, president i entrenador van insinuar que no tenia garantida la seva continuïtat al primer equip.
Quan algunes notícies del ‘mercato’ estiuenc han apuntat que la voluntat del futbolista era la de seguir al Camp Nou, ràpidament s’ha desencadenat una onada de falsedats i de malintencionades informacions, procedents d’aquest ‘cervell’ atrofiat de la comunicació del club, acusant l’immobilisme de De Jong al fet que a partir de l’1 de juliol passava a cobrar el doble, com a conseqüència d’un capritx de Josep Maria Bartomeu.
Naturalment, encara que el mal ja està fet i els mitjans que ho han difós no pensen rectificar ni reconèixer que, una altra vegada, han sigut manipulats i utilitzats, la realitat és completament diferent.
Quan va fitxar pel Barça el 2019, Frenkie de Jong va signar per 14 milions bruts, que es van veure rebaixats per la pandèmia en un 12%. El jugador va ser, a més, dels primers a acceptar aquella reducció de les seves condicions, a la vista de la situació global d’emergència Covid. Després va acceptar ampliar el contracte dues temporades i també cobrar només 3 milions la 2019-20 i 9 milions en la 2020-21, diferint la resta per a més endavant, per a quan la situació del club pogués suportar millor els pagaments pendents.
En aquesta programació d’endarreriments, De Jong té previst cobrar ara 18 milions i 2,8 milions d’una prima de fidelitat. És a dir, que no ha vist augmentat el seu salari, sinó que s’ha anat adaptant la fitxa pactada a les necessitats del club. Així de cruel i vergonyós és el comportament de la junta i de la premsa.
Com el temps apreta i és possible que no doni temps a accionar la segona palanca dels drets de la televisió per al fitxatge de Lewandowski, la gran prioritat de Laporta, el president no tindrà una altra opció que jugar la carta d’1/3, és a dir la d’utilitzar un terç dels beneficis de la venda de Frenkie de Jong, condemnat a ser carn de traspàs en qualsevol escenari, i l’estalvi de la seva fitxa pendent, per a compensar l’amortització i la massa salarial del davanter polonès.
Fonts pròximes a la negociació apunten que el Bayern Munic demana 55 milions (amb variables), el jugador uns 10 milions nets i es parla d’una comissió per a Pini Zahavi que no serà inferior a set dígits. Una bomba per a l’economia blaugrana que Laporta s’ha compromès a fer detonar com sigui. I de moment sense cap senyal ni indicis de rebaixa de les fitxes dels capitans.
Millor així, per a la tranquil·litat de Xavi.
