Bé sigui per oportunisme, el messianisme al voltant d’alguns futbolistes parcs en paraules o l’augment del flux migratori de l’Argentina a Espanya, el cas és que la massificació de samarretes albicelestes és un fet en el dia a dia dels carrers barcelonins. La gesta aconseguida per Leo Messi i la resta del seu equip al passat mundial, perdura al boca a boca popular. El país situat al con sud és religió cada quatre anys en el màxim esdeveniment de l’esport rei, però cal que ens preguntem com es troba la nació en realitat.
Parlar de l’Argentina és complex, ja que malgrat les contínues crisis continua sent la segona potència econòmica d’Amèrica del Sud. És abundant en primeres matèries, una conjuntura que la situa al capdavant dels principals rànquings d’exportació de recursos com la soja, el blat de moro i el blat. Tot plegat, dins d’un context marcat per la guerra d’Ucraïna que no ha fet més que rellançar la importància del sector agropecuari. Per si no n’hi hagués prou, la diplomàcia argentina ha anat adquirint un notable pes en l’escena internacional, amb sengles lideratges en òrgans importants de les Nacions Unides com la Comissió de Drets Humans i l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica de la mà de Federico Villegas i Rafael Grossi, respectivament.
No és or tot el que brilla. Igual que passava al mundial del 1986, amb la mítica “mà de Déu”, l’alegria futbolística de l’últim any amaga ferides nacionals encara obertes: Si temps enrere es tractava de la pèrdua de les illes Malvines, actualment és sens dubte la caiguda de la influència argentina a l’espai iberoamericà. El país ha experimentat un decreixement molt acusat els darrers deu anys, passant de representar un 12% de l’economia regional el 1990, a un 8,5% el 2021 segons el Banc Mundial. A això cal sumar una capacitat militar que també se’n ressent malgrat els esforços realitzats pel ministre de Defensa, Jorge Taiana, per adquirir potents submarins que permetin un control més gran de l’Atlàntic Sud. L’afebliment del desplegament bèl·lic suposa el deteriorament d’un element dissuasori, vital a l’hora de preservar recursos naturals com ara els jaciments de liti ubicats a la Puna Jujeña.
Pel que fa a l’escenari polític, si hi ha un aspecte que l’ha definit de manera constant des de començaments de segle és, sens dubte, la inflació. Mauricio Macri va perdre les eleccions del 2019 deixant un país amb una pujada de l’IPC del 53,8%, avui, sota el govern d’Alberto Fernández, aquestes xifres es dupliquen fins a assolir el 115,6%. Enmig d’aquest ball particular de números, una voràgine d’esdeveniments ha fet tremolar tota una nació: La petició d’auxili al Fons Monetari Internacional (FMI) de Macri, sota la desafortunada proclama de “Van passar coses”; la pandèmia del coronavirus, a més de la pitjor sequera viscuda en 60 anys en sòl argentí, que ha comportat pèrdues estimades en 15.000 milions de dòlars. La crisi perllongada ha dinamitat l’hegemonia bipartidista perpetuada pels liberals de Juntos por el Cambio i els peronistes de Frente de Todos.
Igual que passava el 2001, en què l’esfondrament del model econòmic ultraliberal de Fernando de la Rúa va donar lloc al kirchnerisme: El context actual ha gestat la irrupció de Javier Milei. Aquest economista de 52 anys es defineix com un anarcocapitalista disposat a acabar amb la “casta política” que parasita l’estat argentí; per això, abandera unes propostes tan provocadores com la dolarització de l’economia, el tancament del Banc Central i la privatització de les empreses públiques de l’Estat.
Resulta curiós com darrere d’aquesta suposada rebel·lia intransigent, trobem un nou capítol de subordinació del poble argentí a interessos angloamericans. Davant les figures immortals de Diego Armando Maradona i Ernesto ‘Che’ Guevara, la lluita de les quals sempre va representar el caràcter indòmit d’aquesta pàtria iberoamericana, Milei ofereix una rebequeria adolescent que compta amb el suport d’Elon Musk.
Sempre m’ha fascinat la manera com discorre la ment humana: El comportament gregari que ens incita a assimilar les tendències mainstreams, convertint-les en part essencial del nostre jo.
