L’exprimer ministre de França, Manuel Valls, va acceptar la proposta de Cs de liderar una candidatura a l’Ajuntament de Barcelona per intentar que la capital catalana es pogués convertir en la punta de llança de la seva causa compartida contra l’independentisme i tot el que no soni netament espanyol. És per això que Valls ha començat la seva precampanya, i per promoure la seva figura ha escrit un llibre i fa ruta pels mitjans intentant vendre’s com la garantia per a una Barcelona i una Catalunya ben espanyoles i lliures de derives sobiranistes.

Però Manuel Valls s’està trobant que en tot el seu periple pels mitjans acaba sentint-se molest i es queixa del tracte que rep dels periodistes i la premsa de Barcelona. I és que, com a candidat a l’alcaldia que és, els professionals dels mitjans li pregunten per les seves propostes per a la ciutat, pel seu projecte per a Barcelona, i per com confrontar les seves receptes als problemes amb les d’Ada Colau. Això, però, a Valls li molesta, assegura que no és el moment, que no vol respondre aquestes preguntes i que vol parlar de l’independentisme. Algú del seu equip hauria d’explicar-li que a Catalunya els candidats a l’alcaldia acostumen a tenir propostes per a la ciutat i que, a més, qui marca les preguntes que es fan és la premsa i no el polític. Sembla que Manuel Valls no acaba de saber gaire bé on ha aterrat.