Les opinions que els hiperventilats d’un o altre costat han vomitat a Twitter durant els moments clau del procés han fet que, en algunes ocasions, pesin més aquestes pressions que la lògica política o la voluntat de consens entre les parts. I si algú sembla especialment permeable al que diuen i opinen a les xarxes socials –que no sempre ha de coincidir amb el que opina i diu la majoria dels seus votants o simpatitzants– és la gent de Junts per Catalunya (JxCat).
L’última prova l’han protagonitzat els diputats en sortir de la reunió amb la resta de partits on el president del Parlament, Roger Torrent, els va proposar un acord per respectar que hi pogués haver símbols com el llaç groc dins de l’hemicicle, però només als escons dels diputats, deixant de banda els seients del govern, que estan ocupats pels membres del consell executiu.
A la sortida de la reunió, la proposta els agradava, i molt. Però Twitter va atacar-los per massa tous. I només un dia després canviaven d’opinió i reclamaven que el llaç groc pugui estar també a la bancada del govern. Sembla que, en absència de Carles Puigdemont, qui mana a JxCat és Twitter.
