El president de la Generalitat, Quim Torra, cada dia consolida més la bipolaritat política del seu mandat. Si fins ara ballava entre l’ús de la unilateralitat i renunciar-hi, entre la negociació amb l’Estat i els plantejaments inamovibles, o entre la consolidació d’una república
desobedient i la línia legalista del govern, el numeret dels Jocs Mediterranis van portar el president al cim d’un nou hit bipolar. Durant
dies, va mostrar-se reticent a assistir a la inauguració de l’esdeveniment esportiu per no veure’s amb el rei Felip VI.
Després, però, va escriure una carta al monarca per demanar-li una reunió. Fins a última hora, va mantenir la incògnita sobre si hi aniria o no. I el mateix dia de la inauguració, de bon matí el Palau de la Generalitat filtrava a mitjans ben connectats amb l’independentisme que plantaria el rei. Però només una hora després, el seu equip es dedicava a desmentir-ho i dir que no estava presa la decisió, per finalment, cap al migdia, fer una compareixença sense preguntes on anunciava que assistiria a la inauguració dels Jocs Mediterranis. Per si això fos poc, mentre explicava que coincidiria amb Felip VI, criticava la monarquia i explicava que mai més aniria a cap acte amb el rei. Val més una posició ferma que fer voltes i voltes sense rumb clar.
