Sergi Sabrià, l’home del “no, això no, però sí” a Esquerra

Sergi Sabrià
Sergi Sabrià

Esquerra Republicana és un partit que sempre ha recorregut al planter per renovar cares visibles. Quan hi ha hagut crisis de lideratge, ha rascat entre els seus o fins i tot entre els independents propers per encapçalar llistes, posar-se al capdavant de moviments interns o fins tot liderar la formació. El que no estan tan acostumats a ERC és que en aquesta recerca de talent polític intern hi hagi gent que es resisteix a anar agafant protagonisme. La política és un món on, generalment, els que s’hi dediquen volen ascendir i agafar pes com sigui, fins i tot si és a costa d’aixafar caps de companys i fotre punyalades per l’esquena a mig partit.

Però a Esquerra darrerament s’han trobat amb un personatge a qui han hagut d’anar pressionant i convencent que agafi cada càrrec que li han ofert. És Sergi Sabrià. Estava tranquil a la seva alcaldia i li van haver de pregar que fos diputat. Després van veure que funcionava i van demanar-li ser portaveu. Va voler deixar de ser diputat i no l’hi van permetre. Els va costar de convence’l, però va acabar acceptant. I la setmana passada, enmig de la negociació de la investidura i la reestructuració del grup parlamentari, li van oferir ser conseller i ser president de grup. I cap de les dues coses li va fer gaire gràcia. Però Esquerra té capacitat de convicció. I Sabrià sembla que és feble davant dels seus, en això.

(Visited 92 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari