El proselitisme independentista pel món fa anys que dura. I no els va funcionar malament durant l’etapa d’Artur Mas i encara millor amb Carles Puigdemont i Raül Romeva. Es tractava de donar a conèixer les tesis, explicar que Catalunya estava mal tractada per Espanya i plorar una mica perquè no els deixaven fer un referèndum per por de perdre’l i haver d’empassar-se la independència catalana. Trobaven moltes portes tancades, però sempre hi havia alguna finestra ben ampla per la qual colar-se i vendre al món el seu discurs.
Però després que Catalunya fos el centre d’atenció europeu el passat 1 d’octubre i dels episodis posteriors, s’ha acabat donant una imatge de Catalunya associada a un conflicte amb Espanya que la majoria de països no saben com afrontar. És per això que els actuals dirigents independentistes i del govern no aconsegueixen ni tan sols reunions de pes. Només dos llocs els donen una mica de camp per córrer. Es tracta del Quebec, on Roger Torrent ha pogut tenir alguna reunió un poc digna i de pes, i Escòcia, on Quim Torra ha acabat donant mil cops les gràcies a la primera ministra per haver acceptat reunir-se públicament amb ell.
