El PP ha convocat un congrés per escollir el líder que substituirà Mariano Rajoy al capdavant del partit. Fins a set aspirants han presentat candidatura en aquestes primeres primàries en la seva història. O bé tenien moltes ganes de democràcia interna, o bé el partit està fet un nyap, dividit i amb sectors irreconciliables. En la pugna –que es preveu a matxet i amb sang i fetge per tots costats- el líder del PPC, Xavier García Albiol, va dir que la territorial catalana com a organització no es posicionaria en favor de cap candidat concret.

Però a tots els membres de la cúpula del PPC els ha faltat temps per decantar-se públicament o privadament per uns o altres, intentant així salvar el cul polític, assegurar-se una cadira a la nova direcció i intentar estar del costat del guanyador. Com que la cosa està tan complicada i no saben ben bé qui pot guanyar, hi ha hagut moviments i suport de tots tipus. Des de l'exministra Dolors Montserrat integrant-se en la candidatura de Cospedal com a portaveu, fins a l'exdelegat Enric Millo defensant activament Soraya Sáenz de Santamaría, o la diputada Andrea Levy participant de la candidatura de Pablo Casado.