Una cosa que sap tothom és que en qualsevol cambra parlamentària, els diputats acostumen a tenir més afinitat amb la gent del seu propi partit, però també que l’habitual relació dels electes amb la resta de formacions acaba forjant molt bones relacions i fins i tot grans amistats i matrimonis entre persones ideològicament antagòniques.
Al Parlament de Catalunya tenim com a mostra la líder de Cs, Inés Arrimadas, que va conèixer el que ara és el seu marit quan aquest era diputat de Convergència. Però en aquesta nova legislatura, Junts x Catalunya (JxCat) és un grup on la majoria són diputats que eren, fins fa poc, completament aliens a les dinàmiques parlamentàries, i sembla que no veuen gaire bé això de xerrar animadament amb unionistes botiflers o equidistants.
És curiós com, des de fa setmanes, molts diputats del PSC, de Cs, dels comuns i algun del PP expliquen situacions gairebé ridícules. Diputats de JxCat que, en entrar a alguna reunió amb altres electes de partits diferents només saluden els d’ERC o la CUP; diputats socialistes o dels comuns que xerren entre ells mentre esperen que comenci alguna reunió i que veuen com els de JxCat s’aïllen; o fins i tot alguns que expliquen que els de Carles Puigdemont, quan coincideixen amb ells en solitari, els demanen disculpes per no relacionar-se massa: “No sé si els altres diputats ho entendrien”, diuen.
