Els partits, coalicions, plataformes i organitzacions que aspiren a aconseguir l’alcaldia de Barcelona estan últimament accelerant els processos per escollir, substituir o refermar els seus caps de llista. I és que en les properes eleccions municipals sembla que la batalla per la capital catalana serà una de les més cruentes.

D’un costat, l’alcaldessa Ada Colau aspira a revalidar el càrrec, però continua sense estar segura de poder tenir amb qui governar. A ERC, un cop de puny de la direcció nacional ha fet fora el candidat que tenien escollit per col·locar a dit Ernest Maragall, que teòricament ha d’assolir millor resultat. Al PDECat encara no saben si aniran sols, amb partits i plataformes molt semblants o si faran primàries d’aparador per semblar que escullen caps de llista que no són de partit però que compten amb l’aval de les direccions. A més, el paracaigudista Manuel Valls ha aterrat a Barcelona per ser el candidat de Cs sense la marca Cs, però amb tota la seva força institucional.

Aquests moviments han fet que al PSC molta gent i alguns dirigents vegin en Jaume Collboni un candidat pobre, que no pot aspirar a superar cap dels anteriors i sense gaires expectatives de creixement. I la mala maror s’ha fet present al PSC de Barcelona. Les veus que demanen que el substitueixin creixen, i fins i tot es parla de recuperar figures com la de l’exalcalde Jordi Hereu o l’exdiputada Laia Bonet. La desesperació s’està apoderant dels socialistes, que veuen com Collboni s’aferra a la cadira mentre la marca i el partit no poden aprofitar la tendència a l’alça derivada de tenir Pedro Sánchez a la Moncloa. El malestar creix i la lluita interna, més. Jaume Collboni, però, confia que la direcció catalana del PSC li faci costat.