Les estratègies subtils funcionen, en part, perquè són això, subtils. Durant un temps, a Ciutadans (Cs) mantenien una certa tendència a forçar un pèl algunes situacions que venien donades per l’actualitat política per mostrar-se com a víctimes d’un discurs independentista que els excloïa i els feia ser els “dolents” del debat. I, molt sovint, això mostrava una gran part de realitat. Però Cs darrerament ha portat a l’extrem l’estratègia i ja se li veu el llautó. En veure, per exemple, que els CDR posaven el president Quim Torra a  la seva diana –deixant de banda Cs o el PP–, van voler tornar a ser el centre d’atenció forçant una situació que els tornava a convertir en víctimes.

Sabent que els independentistes acabaven una manifestació a la porta del Parlament l’1-O, Cs va convocar el mateix dia la premsa per fer declaracions al mateix Parlament, just a l’hora que arribaven els manifestants. Com que després de la seva roda de premsa no hi havia tensió a l’exterior, van esperar fins que l’ambient es va escalfar. I aleshores, avisant les càmeres de TV, escollint la forma més visible possible per sortir i desfilant a ritme lent per davant dels manifestants, van acabar sent increpats en sortir. No és que estigui justificat que s’escridassi Cs, però altres polítics d’altres grups constitucionalistes van sortir amb normalitat a la mateixa hora sense xou. No calia.