El cap de JxCat, Carles Puigdemont, i els que van ser consellers del seu govern, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret, van ser els primers de marxar a l’estranger denunciant la mala praxi que asseguren que patirien si se sotmetien –com altres independentistes– a la justícia espanyola i l’acció de la Fiscalia de l’Estat.
Després van arribar l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que va marxar a Suïssa pel mateix motiu, i la número dos d’ERC, Marta Rovira, que suposadament és al mateix país però que encara no ha donat senyals de vida. A més, les escapades que Puigdemont ha anat fent a Dinamarca, Suïssa i Finlàndia, i la seva detenció a Alemanya han fet que els punts d’interès a l’exterior s’hagin multiplicat en els darrers mesos. I qui més ho ha notat sembla ser que són els diputats i dirigents de JxCat i ERC.
Cada cop que passa alguna cosa en alguna de les ciutats de l’estranger, o cada cop que hi ha declaracions davant el jutge o possibles novetats dels presos a Madrid, un nodrit grup d’ells agafa la maleta i marxa cap a on calgui. Ja sigui perquè l’afectat senti l’escalf del partit o perquè vulguin sortir a la foto amb ell, allà que van igualment. I tants cops ho han hagut de fer darrerament que fa pocs dies un diputat de JxCat bromejava i reclamava poder “acumular punts de viatge independentistes” per després “utilitzar-los en viatges de vacances”. Que la situació complicada no faci perdre el bon humor. Esclar que sí!
