Els socialistes van veure en el canvi de govern a Espanya una oportunitat doble. D’una banda, un executiu amb Pedro Sánchez millora les seves expectatives electorals també a Catalunya; i de l’altra, els nombrosos llocs de lliure designació que implica tenir ministeris i delegacions obre possibilitats d’accés a responsabilitats a tots els que estaven al partit. I així ha estat en els dos casos.

El CEO va destapar fa pocs dies que el PSC sembla iniciar un camí de recuperació en intenció de vot. I a més, la gran majoria de càrrecs de segona fila del PSC han acabat col·locats en ministeris, secretaries, delegacions i espais de govern. Això ha fet que en les darreres setmanes els dirigents socialistes catalans que s’han quedat al partit hagin començat una intensa feina interna de recerca de talent, de noves cares i nous perfils per ocupar els càrrecs que han quedat vacants fruit de l’èxode als ministeris.

Però la cosa no està sent gens fàcil. Tant és així, que dos dels llocs més llaminers i remarcats de la segona fila –el cap de gabinet de Miquel Iceta i l’assessor principal de David Pérez, secretari de la Mesa del Parlament– encara estan buits i, de moment, no tenen candidat. El càsting socialista està en marxa, i d’aspirants no en falten. La pregunta és si estan trobant talent.