L’expresident Carles Puigdemont s’esforça, cada cop que pot, a explicar que “presos polítics i exiliats” estan “fent un gran sacrifici” i que ho passen fatal per la llibertat de Catalunya. Ningú posa en qüestió que tots aquells que són a la presó i les seves famílies estan en unes condicions que poden ser de tot menys bones.
Però entre els mateixos adeptes a Puigdemont comença a comentar-se que els plors de Puigdemont pels que són fora de Catalunya no encaixen del tot amb algunes de les imatges i fotografies que es publiquen d’ell o que el mateix expresident penja a les seves xarxes socials. I és que fer una proclama de queixa per la seva situació i poc després publicar una foto d’una bicicleta en un paratge natural idíl·lic queda molt bucòlic però poc revolucionari, i encara menys victimista.
