El 12-O és la Festa Nacional espanyola, el Dia de la Hispanitat, el de la Mare de Déu del Pilar i, en els últims anys, la jornada d’exaltació nacionalista espanyola més important de l’any. El procés independentista català ha despertat el nacionalisme espanyol, que des de fa dècades estava reservat per als més ultres. De fet, a Bacelona es reunien entitats i organitzacions de tall ultranacionalista, neofranquista o fins i tot properes al feixisme explícit per commemorar el 12 d’octubre. I ho feien gairebé en solitari.
Des de fa uns anys, Cs, PP, Societat Civil Catalana i Espanya i Catalans munten també a plaça de Catalunya una concentració per la Festa Nacional espanyola com a contraposició a l’independentisme institucionalitzat. Però el seu fervor nacionalista s’ha disparat tant que la reunió dels més ultres ha quedat reduïda a grups d’estètica skin i filonazis. I és que gent com Vox, Plataforma per Catalunya o Falange Española ja se senten còmodes en concentracions com la de plaça Catalunya i ja no els cal fer la seva pròpia al marge dels partits i associacions més transversals. Potser seria hora que algú comenci a reflexionar sobre els límits del nacionalisme.
