Segons el refranyer popular, els nens i els borratxos sempre diuen la veritat; a Catalunya, hi afegim ara Baiget. El conseller d’Empresa va dir a El Punt Avui que “probablement l’1-O no hi haurà un referèndum“. “L’Estat té tanta força que probablement no podrem fer el referèndum“, opina. Segons ell, s’aprovarà el nou marc legal, que serà suspès “en el minut 1”. “Hi aniran tan en contra que potser haurem de fer una cosa diferent, i es pot assemblar a un 9-N”, explica, tot lamentant que hi hagi qui menystingui la consulta del 2014. “L’únic que farà que si fem un 9-N no sigui un 9-N és que en comptes de dos milions vagin a votar quatre milions de persones”, afegeix.
La sobtada sinceritat del polític ha generat un previsible terratrèmol, que ha acabat amb el seu cessament. La CUP, que no desaprofitat cap oportunitat per fer-se perdonar, matinava a l’hora de demanar-ne la dimissió. Fa dies que els cupaires insinuen que dins de Junts pel Sí hi ha polítics poc fiables, que en cas de naufragi seran, juntament amb les rates, els primers a abandonar el vaixell del procés. Tot i no dir noms, fins a Baiget totes les mirades apuntaven a Jané i/o a Vila; els tres del PDeCat, cosa que, posats a assenyalar, als anticapitalistes encara els agrada més.
Després, com bé indica el manual del bon ‘processista’, Baiget ha corregut a matisar les seves paraules. Res, que no és el que sembla, que l’home és el primer que defensa el referèndum de l’1-O, i que a independentista no el guanya ni Junqueras. Ell no serà “cap obstacle”: “Sempre m’he comportat de forma lleial amb el compromís que tinc i no posaré pals a les rodes. En cap moment tinc la sensació d’haver estat deslleial ni amb el Govern ni amb el president”. Baiget ha recordat que el seu càrrec està permanentment a disposició del president, però no creu que hi hagi motius per al seu cessament. “Simplement dic que hem d’estar preparats per les respostes de l’Estat, no hi veig problema“, ha assenyalat. I Puigdemont no ha trigat ni vint-i-quatre hores en cessar-lo.
A veure, podem fer els escarafalls que siguin necessaris, però el que va dir Baiget m’ho deia a mi l’altre dia el cambrer de la meva cafeteria de capçalera, i abans m’ho suggeria el perruquer, i tants altres filòsofs quotidians. Baiget no diu res que no digui el carrer. De fet, per no dir tampoc diu que sigui contrari al referèndum o a la independència; el que diu és que, en les actuals circumstàncies, no ho veu factible.
Sigui com vulgui, i aprofitant l’avinentesa, en ‘l’hipotètic’ cas que al final tingui raó Baiget i el referèndum no es pugui celebrar, demano al Govern que no el descafeïni un cop més, com ja va fer amb el 9-N. Cal recordar que inicialment el 9-N també havia de ser un referèndum de traca i mocador, i al final va acabar sent una consulta normaleta, que alguns van titllar de botifarrada. A mi, i potser a algú més, em resultaria tediós insistir en la línia de la consulta per molt participativa que aquesta acabés sent. De fet, ja ho deia el president, o referèndum o referèndum. O eleccions…
