M’he quedat molt més tranquil·la després de saber per boca del ministre d’Afers Estrangers que les presons espanyoles són comodíssimes i que la cabellera de Carles Puigdemont no ha de patir per la qualitat del xampú quan torni a la mare pàtria del seu exili daurat a la capital de l’Europa dels mercats. Diu Alfonso Dastis que són tan modèliques que molta gent –suposo que parla dels pobres que no poden pagar el lloguer de la barraca- les triaria sense cap dubte per viure-hi perquè a més de modernes, són gratis. Es veu que el fet d’estar tancat entre barrots és per al ministre amb menys sentit del ridícul del govern Rajoy –amb permís de Cospedal- una qüestió accessòria.
Mentre Oriol Junqueras segueix de retir espiritual en la confortable presó d’Estremera i Meritxell Borràs es recupera de la lesió que es va fer a l’exclusiu gimnàs d’Alcalà-Meco, observo l’embogida cursa dels partits catalans per tancar les llistes de les eleccions del 21-D amb fixatges desconcertants. El llistó el va posar molt alt Miquel Iceta fa uns dies quan va anunciar la incorporació a la candidatura del PSC del democristià Ramon Espadaler, conseller de Mas, hereu de Duran i contrari als matrimonis homosexuals; i de l’expodemita passat de voltes Carlos Jiménez Villarejo. Creia que després d’escoltar el nou coordinador dels fòrums empresarials de la CEOE dir que votarà socialistes sense complexos ja estava tot dit, però no.
A l’espera que un Iceta més transversal cap a la dreta que mai contracti els serveis de Manuel Valls com a teloner, els talibans hiperventilats segueixen donant títols de bons i mals catalans, i aquesta vegada li ha tocat el rebre al periodista Jaume Barberà per fer costat als comuns, tan equidistants de la resta de partits com d’ells mateixos. Tanmateix, si hi ha una llista que destaca per la seva transversalitat és la del president destronat. La col·lecció de celebrities en hores baixes i càrrecs públics en atur que ha aconseguit arreplegar Puigdemont en un temps rècord està deixant els republicans bastant descol·locats i l’elevada concentració d’egos que acumula garanteix quatre anys més d’espectacle sempre que el 155 ho permeti.
Suposo que és per contrarestar la gran capacitat de convocatòria dels convergents tunejats que la futura presidenta de Catalunya ha assegurat que el govern central va amenaçar amb sang i morts als carrers si es proclamava la independència. Diu la poc transversal Marta Rovira que sabien per fonts contrastades i fiables que l’exèrcit espanyol estava preparat per repetir la seva entrada triomfal per l’avinguda Diagonal. Assegura que va ser l’amenaça de violència extrema contra el pacífic poble català i no la incompetència reconeguda pel mateix govern cessat per Rajoy la que va fer impossible desplegar la promesa independència. “Estàvem preparats però no estàvem disposats”, va resumir en un intent fascinant de seguir enredant la parròquia amb sopars de duro.
Reconec que tanta transversalitat em desconcerta i molt em temo que l’endemà del 21-D els catalans seguirem coexistint en dos universos paral·lels. Per acabar-ho d’adobar, ja no podem comptar amb el seny del fiscal general de l’Estat per posar ordre a tant desgavell. Com a mínim espero que la seva sobtada mort sigui convenientment investigada. Parlen del mal karma, però no m’estranyaria que el causant d’aquesta gran pèrdua per a la democràcia espanyola hagi estat un agent rus contractat pels independentistes. Si han estat capaços d’eliminar Santi Vila i oblidar-se una cama pel camí què no farien amb Maza.
