Quin gran espectacle de camaraderia, el de l'aquelarre popular d'aquest cap de setmana a Sevilla! Petons de Judes i abraçades mortals a la masteritzada Cristina Cifuentes, sempre tan mona i repentinada. Davant de les càmeres, tancament de files i ovacions sinceres d'una cúpula de somriures falsos dibuixats a les màscares. Entre bastidors, una ànima en pena buscant l'escalfor del mascle alfa sabent que la seva és una tribu de caníbals que igual petonegen que mosseguen. Imagino la diabòlica Esperanza Aguirre petant-se de riure des del seu exili forçós visualitzant la presidenta de Madrid sense cap.

Ara intenten els populars desviar el focus d'atenció de l'escàndol del màster fals dient que la culpa de tot la té un militant socialista, que va filtrar el pecat amb intencions venjatives. Inventar-se títols per suplir la falta de formació intel·lectual dels polítics mediocres que han arribat al cim del poder a base d'estimbar la competència és un fet que sovinteja en aquest país de pandereta. També és freqüent tunejar les professions anteriors al càrrec oficial perquè el currículum faci menys vergonya. Recordo un alcalde que abans de ser-ho era venedor de mobles, però que al seu CV deia que era dissenyador d'interiors. Sempre mola més.

Torno a la convenció popular perquè la Cifu no era l'única amb un títol fals a la butxaca. Per començar, el cicerone de la trobada, el president del PP d'Andalusia nascut a Barcelona, Juan Manuel Moreno Bonilla, també va passar de ser llicenciat en ADE a tenir només estudis de direcció d'empreses i acabar sense ni un punyeter títol oficial que penjar al seu despatx de secretari d'Estat de Serveis Social i Igualtat. Tanmateix, la seva falta de formació intel·lectual no ha estat obstacle perquè el líder del clan el posés a dit seguint instruccions de la generalíssima Cospedal encara que a Andalusia ningú sabés qui era aquell jove sense cap gràcia.

Un altre cas de titolitis que tampoc va acabar en dimissió per haver mentit va ser el de la vicepresidenta del govern català. Joana Ortega va ser diputada al Parlament des del 2006 fins al 2015 primer com a mà dreta de Josep Antoni Duran Lleida i després d'Artur Mas. Tanmateix, fins al 2011 no va tenir temps d'esborrar del currículum que era llicenciada en Psicologia.

I si ho va fer va ser perquè algú es va atrevir a dir-ho assumint el descrèdit que implica en aquest món denunciar mentides, abusos de poder, nepotisme i corrupció. Com a exemple tenim el cas d'Hervé Falciani, detingut a Madrid poc després de la fugida a Suïssa de Marta Rovira. Molt sospitós.

Potser perquè ja estic acostumada a que els polítics menteixin, tampoc em sembla tan terrible que Cifuentes tingui un màster de pega en dret públic autonòmic. Fins i tot em fa gràcia que algú del PP es cregui això de l'Estat de les Autonomies. Una altra cosa és que la filtració de la malifeta demostra com se les gasten a la universitat pública Rei Joan Carles. Ja no és només que l'anterior rector –Fernando Suárez- acumulés un llarg historial de plagi de treballs de col·legues sense que ningú li exigís la dimissió. És que el rector actual i delfí de Suárez, Javier Ramos, va insultar i amenaçar un catedràtic que el va denunciar per un presumpte delicte de suborn. Pel que es veu, Ramos tenia el projecte de contractar nou personal docent saltant-se tots els protocols reglamentaris.

Això de passar-se pel folre els procediments per contractar personal no és un fet limitat a la universitat popular. El món universitari és un petit univers d'intercanvi de favors, de places creades a mida, de contractacions a dit de companys de partit i de concursos de pega. I si això és greu, encara ho és més que tothom ho sàpiga i que ningú s'atreveixi a denunciar-ho perquè converteix el que calla en còmplice d'un sistema podrit que es perpetua sense cap càstig exemplar. Per sort no tots són pomes podrides, però el fitxatge d'incompetents i el regal de títols als amics suposen un gran descrèdit per a la institució i un gran perjudici per a tots aquells que es prenen seriosament la universitat pública.