Pepe Rubianes ja té un carrer a Barcelona. El seu nom substitueix al de l’almirall Cervera. Ada Colau va qualificar aquest militar de “fatxa” en l’acte que es va fer aquest diumenge 15 d’abril per celebrar el canvi de les plaques d’aquest carrer del barri de la Barceloneta. Crec que l’alcaldessa es va excedir en l’etiqueta que li va encolomar, perquè l’almirall Pascual Cervera va viure en una època prèvia al feixisme. Per la història ha quedat com el militar que Espanya va enviar a Cuba a defensar-la de l’atac de l’armada dels Estats Units. No se’n va sortir.
La paraula “fatxa” ja fa temps que forma part del vocabulari habitual a Catalunya per atacar els adversaris polítics, que, tal i com estan les coses, vol dir independentistes i antiindependentistes. I, tal i com estan les coses, vaig anar a l’acte patint perquè en assabentar-me que hi participaria Joan Manuel Serrat em temia que part del públic el xiulés. El mateix dia hi havia la concentració de protesta perquè els presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana complien sis mesos d’empresonament i els ànims estaven calents.
Em vaig equivocar. Tot i que no van faltar llaços grocs ni entre el nombrós públic ni entre els que van prendre la paraula en l’acte, i que va aparèixer alguna estelada, la intervenció de Serrat va ser aplaudida i no vaig escoltar cap xiulet. Va interpretar el seu tema Seria fantàstic i vaig pensar que hauria estat fantàstic que jo hagués pogut fruir de la festa sense haver d’esperar que la seva interpretació s’acabés sense incidents.
I vaig pensar també que:
· Seria fantàstic que un grup de dirigents polítics catalans no haguessin proclamat la independència de Catalunya contra la voluntat de mig país.
· Seria fantàstic que aquests dirigents polítics no estiguessin a la presó o fora del país.
· Seria fantàstic que a Madrid hi hagués un govern que en comptes de respondre a aquest repte polític amb el recurs als jutges ho hagués fet amb diàleg i propostes concretes.
· Seria fantàstic que els carrers de la Barcelona on Pepe Rubianes hi té ara un carrer no estiguin plens de banderes estelades catalanes i d’un bon grapat de monàrquiques espanyoles.
· Seria fantàstic que, com va cantar Serrat, “sant Pere, pagant, no cantés”, “pixar-se de riure i fer volar coloms”, “que no perdessin sempre els mateixos i que heretessin els desheretats”, “que la força no fos la raó”, “que arribés el dia del sentit comú” i “trobar-se com a casa a tot arreu”.
Pepe Rubianes ens va fer riure molt. Andreu Buenafuente va explicar, diumenge, que un cop li va preguntar què voldria que posessin al seu epitafi i la resposta de l’actor galaico-català, com li agradava definir-se, va ser: “Que us donin a tots pel cul!”. I tothom va riure. Indepes i no indepes. Seria fantàstic que passés més sovint.
