Salvar vides no és delicte

Plovia molt. Tot i així centenars de persones es van aplegar, el dissabte 24 de març, davant la delegació de la Comissió Europea i el Parlament europeu al passeig de Gràcia barceloní, per reclamar que es retorni a l’associació humanitària Proactiva Open Arms el vaixell amb què rescaten migrants i refugiats a la Mediterrània i que es deixi en llibertat els tres membres de l’organització retinguts a Itàlia. El vaixell va rescatar més de 200 persones i les va portar a port italià tot i que les autoritats europees i líbies pretenien que les entreguessin als guardacostes d’aquest país. Ara està confiscat al port de Pozzallo per ordre de la Fiscalia de Catània.

Tothom sap que els migrants intenten arribar a Itàlia a través de la Mediterrània després d’un terrible periple per l’Àfrica i que les condicions de vida als centres de detenció a Líbia són inhumanes. Després que s’hagi confiscat el vaixell Open Arms només en queda un –l’Aquarius- dirigit per una ONG; en aquest cas, Metges sense Fronteres. Els entrebancs i amenaces que han patit les associacions humanitàries que havien enviat vaixells a la Mediterrània per rescatar persones han provocat que una rere l’altra hagin anat renunciant a continuar aquesta tasca.

Els responsables de la Comissió Europea es vantaven fa uns dies que el nombre de persones que van arribar l’any passat a territori europeu a través de la Mediterrània s’havia reduït molt gràcies als acords signats amb Turquia, Líbia i d’altres països perquè exerceixin de mur fronterer. Han aconseguit que ja siguin més les persones retornades als seus països d’origen que les que arriben a territori europeu.

L’any passat, unes 700.000 persones van demanar asil a Europa. 31.120 ho van fer a Espanya, segons dades de la Comissió Espanyola d’Ajuda als Refugiats. De les peticions d’asil pendents a Espanya, només el 35% es van respondre amb algun tipus de protecció econòmica i humanitària. La resta se suposa que haurien de tornar al seu país. No volen, esclar. Com tampoc no ho volen les 171.635 persones que van arribar amb vida a Itàlia després de ser rescatades enmig de la Mediterrània per vaixells com l’Open Arms o l’Aquarius.

L’any passat, 3.116 persones van morir ofegades en aquesta travessia, segons l’Organització Internacional de les Migracions. Els tres mesos que portem de 2018, ja s’hi ha deixat la vida un mínim de 320.

La solució per reduir aquest nombre de morts no pot passar per aixecar més encara els murs de les fronteres o augmentar les dificultats perquè aquestes persones arribin a Europa o siguin rescatades a alta mar.

Temps enrere vam creure que Europa era un model de solidaritat i respecte als drets humans. “Salvar vides no és un delicte”, cridaven les persones concentrades a Barcelona i a moltes ciutats espanyoles, dissabte passat. Els dirigents europeus han d’entendre que “salvar vides” no només no és un delicte sinó que és una obligació. I poden fer molt més per salvar i donar dignitat a la vida de les persones que volen viure entre nosaltres que pagar a tercers perquè facin la feina bruta d’impedir-ho.

(Visited 33 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari