Saben la faula de la llebre i la tortuga d’Isop? Una tortuga repta a una llebre a fer una cursa. La llebre convençuda que guanyarà, s’atura a mig camí a fer una becaina però dorm massa i quan desperta descobreix que la tortuga, passa a passa, ja ha arribat a la meta i ha guanyat la cursa. En el cas que ens ocupa, de manera aproximada, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, seria la llebre i el del PSOE, Pedro Sánchez, la tortuga.
Amb l’exitosa moció de censura que enretira Mariano Rajoy i el PP del Govern espanyol i hi instal·la Sánchez i els socialistes, a Rivera se li ha quedat aquella cara que se li queda a les vaques quan veuen passar el tren, o la cara de la llebre quan es despertà. Rivera, com l’atleta que, a pocs metres de la meta, alça els braços per celebrar-ho, perd l’equilibri i cau, i des del terra veu passar el seu més immediat perseguidor. I així fins a un fotimer de metàfores.
Com la madrastra de Blancaneus, Rivera fa temps que es mira al mirall de les enquestes, i aquestes li diuen un cop i un altre que ell és el més ben plantat i el guanyador de les pròximes eleccions generals. Però arriba un dia que el mirall li diu que el més maco i president és Sánchez, i Rivera encolereix. I la resta de la història és prou coneguda.
Ara que l’expresident Rajoy ja és història i que, contradient el seu tarannà immobilista, ha decidit llençar la tovallola i obrir la caixa de pandora de la successió, ara ja es pot dir que l’objectiu primer de la moció no era Rajoy, sinó Rivera. La moció ‘Frankenstein’, com el mateix Rivera ha qualificat la macedònia de partits que ha fet possible l’elecció de Sánchez –Podemos i els nacionalistes catalans i bascos–, ha allunyat Rivera del poder. Amb la sentència de la trama Gürtel, Rivera havia iniciat mentalment la mudança, cap a la Moncloa. El bipartidisme espanyol i els seus satèl·lits tenien clar que calia evitar l’abordatge al preu que fos, com així han fet. Evitar al preu que sigui que l’ultra dreta s’instal·li a la Moncloa.
Ara, a uns i altres i especialment al bipartidisme, els interessa que Sánchez es mantingui en el poder el màxim de temps possible, almenys fins a esgotar la legislatura. Això permetrà que el PP afronti una successió que no s’albira fàcil i que Sánchez es consolidi i es desempallegui de la fama de principiant que arrossega. A Podemos també els convé que passi el temps, a veure si el poble oblida l’episodi del casalot. Per la seva banda, l’independentisme català, en ple desglaç processista, malda per interactuar amb un actor més amable i mirar de sortir de l’atzucac en què s’ha ficat.
‘Tots contra Rivera’, aquesta és la idea. Tot i que Ciutadans va votar en contra de la moció de censura, el PP té clar que els taronges en són els principals culpables i ara, com l’au Fènix, els populars volen renéixer de les seves pròpies cendres eliminant la paparra que els xucla els vots. La idea és convertir Rivera en l’eterna promesa de la política i que, com els futbolistes Pavón o Krkic, no acabi de triomfar mai del tot. Com si fos un títol de novel·la sueca, la idea és convertir Rivera en aquell polític que només guanyava virtualment –a les enquestes. Bella ciao!
