Res no tornarà a ser com abans?

Els puristes de l’ofici de periodisme desaconsellen posar interrogants als titulars dels articles d’opinió. Però no me’n surto a l’hora de concebre aquest sense deixar la pregunta a l’aire: què passarà a Catalunya i Espanya després de l’1 d’octubre?

Què va passar l’1 d’octubre ho hem vist tots. La imatge més potent i la que ha sacsejat tothom, inclosos els mitjans de comunicació internacionals, és la dels policies i guàrdies civils atonyinant la gent que es resistia a la seva voluntat de retirar les urnes.

El referèndum es va convocar com a pas previ a una declaració d’independència de Catalunya per part del Parlament. Es donava per descomptat que guanyaria el SÍ i, evidentment, així ha estat. Els partidaris del NO no han comparegut a la cita. Les dades aportades pel govern català sobre el resultat de la consulta indiquen que la participació ha estat del 42%, amb 2.262.424 SI, 176.566 NO i 45.586 vots en blanc. Els SI superen en uns 300.000 vots els que van obtenir Junts pel Sí i la CUP plegats a les darreres eleccions al Parlament i queden uns 40.000 per sota dels vots favorables a la independència en la consulta que es va fer el 9 de novembre del 2014.

Tres milions de catalanes i catalans no van participar a la consulta. El portaveu del govern, Jordi Turull, va dir que 700.000 persones es van quedar sense poder votar perquè els van tancar el col·legi electoral que tenien assignat, però com que es va permetre votar on es volgués és de suposar que gran part d’aquest col·lectiu va acabar votant, com va fer el propi president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Així les coses, dóna més força als partidaris de la Declaració Unilateral d’Independència la violència de la repressió que els vots emesos aquest diumenge.

“Res no tornarà a ser com abans”, escoltem aquests dies. El pioner d’aquesta expressió va ser Artur Mas que, com a president de la Generalitat, va anunciar les retallades que va aplicar als serveis públics catalans amb aquesta frase. Tenia raó: Catalunya ha anat a pitjor des d’aquella opció per l’austeritat.

Ara queda per veure si el “després” que es construirà després de l'”abans” que deixem enrere serà un avenç o un retrocés. Cal fer un gran esforç de voluntarisme per pensar que amb Mariano Rajoy i Carles Puigdemont al front dels dos governs el “després” que s’apropa portarà bones notícies per la ciutadania, dolguda i entristida pel que ha vist i viscut el primer dia d’octubre del 2017.

(Visited 44 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari