Ara fa dos anys que el grup promotor de la iniciativa legislativa popular per una Renda Garantida de Ciutadania va entregar al Parlament més de 120.000 firmes de suport a aquesta proposta. Malgrat aquest suport tant gran i el de les nombroses entitats cíviques, polítiques i sindicals que estan darrera la iniciativa, la Renda de Ciutadania encara no és una realitat tangible.
Quan ja semblava que era a punt de passar al debat del ple del Parlament, la seva dissolució anticipada va estroncar-ne la tramitació. Amb un Parlament nou i després de quasi un any de represa del debat, ha arribat l’hora de la veritat.
Tots els grups polítics estan d’acord en què el Govern català garanteixi que tots els catalans i catalanes tenen cada mes al seu compte corrent un ingrés mínim de 664 euros. Si no guanyen res, el Govern els ingressaria aquests 664 euros. I, si guanyen menys d’aquesta quantitat, el Govern els ingressaria la quantitat que falti per assolir-la.
Només Junts pel Sí ha quedat fora d’aquest acord. Passen els dies i no acaba de donar per bo l’acord de la majoria. I no poden passar gaire dies més perquè si no s’aprova la llei que regula aquesta Renda abans del 31 de desembre, no es podrà aplicar fins el 2018. És això el que pretén Junts pel Sí amb la seva actitud dilatòria? Esquerra Republicana sempre ha fet costat a la ILP. CiU sempre ha dit, en canvi, que les arques de la Generalitat no podien assumir una despesa que, segons els promotors de la iniciativa, representa uns 2.000 milions d’euros anuals.
La CUP no veu contradicció entre sumar-se a aquesta proposta i el pacte amb Junts pel Sí als nous pressupostos de la Generalitat.
Estem, doncs, al final del camí.
Dimecres, els promotors de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania han convocat una roda de premsa a les portes del Parlament per exigir que s’aprovi ja.
La pilota és a la taula del Govern de la Generalitat. Ja no s’hi val a deixar passar el temps.
En aquest cas sí que, certament, el món ens mira. Suspendre aquest examen seria un gran fracàs com a país i una desil·lusió enorme per centenars de milers de catalans i catalanes.
