Quina alegria sento quan algú em dóna la raó ni que sigui inconscientment. Malgrat els reiterats intents de convèncer-me que Espanya és un Estat modern sempre he sospitat que la separació de poders entre l’Estat i l’Església és en realitat inexistent i que l’únic que ens salva del salvatgisme de decapitar, apedregar fins a la mort o penjar del coll en una grua per raons de moral és la tremenda mandra ibèrica que ens fa haver de recollir els trossos i netejar la sang. Ho sento pels meus amics federalistes que, optimistes incansables, no deixen de repetir-me des de l’autoengany que encara hi ha esperança.
L’última evidència que confirma la meva sospita que Espanya no té remei és la gran actuació nacionalcatòlica de la fiscal Marisa Morando. El seu acte defensant la condemna a la regidora Rita Maestre per haver presumit de ser puta i bollera en la capella de la Universitat Complutense de Madrid és digne de l’esmolada ploma d’una reencarnació de sor Citroën. Suposo que la beata Morando va redactar l’escrit contra Maestre just després de tornar de missa. Expressions com “espai sagrat per als catòlics per trobar-se allà l’Altíssim” només es poden entendre per un embogiment transitori conseqüència d’una sobredosi d’encens o de l’èxtasi que provoca haver experimentat la gràcia de l’Esperit Sant en forma de cagarada de colom.
El contingut de l’escrit ha aixecat polseguera, sobretot perquè més que l’acte redactat per una fiscal sembla un article qualsevol d’un full parroquial de l’Opus Dei. Com se sent d’ultratjada sor Morando perquè una colla de bruixes en sostenidor –i segurament comunistes amb banyes i cua- va protestar contra la presència d’un lloc de culte catòlic en una universitat pública! Segons ella, no només van actuar com a “un grup organitzat” –no va gosar escriure grup terrorista-, sinó que van voler imposar als altres “la seva forma de veure la vida i la sexualitat”, precisament el mateix que ha fet l’Església Catòlica espanyola durant segles de dominació i persecució de la dona i de la diferència.
Morando s’escandalitza perquè un acte tan abominable s’intenti disfressar de llibertat d’expressió i amb això coincideix amb el ministre de l’Interior i la seva absurda croada contra els titellaires terroristes pels seus intents d’adoctrinar els nens madrilenys en el culte a Alka-Eta. Si presumir de ser putes en una capella és una abominació no vull ni pensar què diria la fiscal del capellà del poble de la meva mare que al mateix temps que confessava les joves solteres les prenyava. Al final va ser impossible amagar la malifeta perquè totes les criatures sortien clavades al pare i el capellà va ser traslladat a una altra parròquia per seguir predicant entre les noies que Déu és amor.
En un intent inútil de semblar objectiva, Morando remarca al final de l’escrit que la censura s’hauria aplicat igual en el cas que “els fets s’haguessin produït en una mesquita o una sinagoga”. Ignoro si la justícia espanyola va curta de personal i ha de regalar el títol de fiscal a la tómbola prescindint del test d’aptituds corresponent, però aquest argument fa enrogir de vergonya aliena perquè la performance tenia com a objectiu protestar per la presència d’un espai religiós en un centre públic i teòricament laic. Tampoc em consta que hi hagi cap universitat estatal amb mesquita o sinagoga, però si la fiscal Morando en troba cap que m’ho digui i muntem una foguera per cremar heretges. Jo portaré el llumí de cremar Constitucions.
