Tot i que quan els periodistes en demanen més detalls, Josep Borrell es nega a fer "l'anatomia d'una escopinada", el ministre assegura que hi va haver esputació al Congrés. Les càmeres, però, no diuen el mateix; com a màxim, sent molt generosos, el que hauria intentat de fer Jordi Salvador –acusat de la salivada–, seria un intent de ganyota. No massa més. La presumpta escopinada venia a tomb d'una enganxada prèvia entre el republicà Gabriel Rufián i el titular d'Exteriors del Govern de Pedro Sánchez. El diputat d'Esquerra Republicana feia seves les advertències que el portaveu del seu grup parlamentari, Joan Tardà, va fer-li la vigília a Albert Rivera (Cs): Cada cop que algú de Ciutadans o del PP titlli a un polític d'ERC de "colpista", aquest respondrà acusant-lo de "feixista", i així in aeternum. Tot i que la invectiva de Rufián no anava directament contra Borrell, ambdós van embrancar-se en una guerra de "serradures i fems" que hauria acabat amb la dita escopinada.

La brega ha donat pas a una discussió sobre els límits del debat parlamentari. La presidenta de la Cambra Baixa de les Corts Generals d'Espanya, Ana Pastor, entén injuriosos els qualificatius (colpista i feixista) i busca la manera de posar-hi remei i que fets com els exposats, que van acabar amb l'expulsió del diputat Rufián del Congrés, no es tornin a repetir. A la presidenta, fins i tot se la va veure sanglotar mirant de defensar-se dels atacs que diu rebre, i que la qualifiquen d'institutriu.

Rufián ostenta el trist honor de ser el segon diputat del Congrés expulsat des de la recuperació de la democràcia. L'anterior havia estat l'histriònic portaveu del PP Vicente Martínez-Pujalte, al qui l'any 2006 va cridar a l'ordre diverses vegades el llavors president de la Cambra, Manuel Marín, abans de fer-lo fora de l'hemicicle. Pujalte demanava llavors la dimissió del ministre socialista José Antonio Alonso, per la detenció de dos militants del PP acusats d'intentar agredir José Bono en una manifestació de l'AVT.

L'homòleg de Pastor en el Parlament català, Roger Torrent, també malda per eradicar qualsevol exabrupte de la cambra catalana després que, presumptament, Carlos Carrizosa (Cs) reptés al republicà Rubén Wagensberg a veure's fora. El diputat d'ERC també havia advertit a Ciutadans que respondria qualificant de "feixista" les provocacions "colpistes". Torrent no va expulsar ningú, però va reunir els grups parlamentaris l'endemà amb la idea fixar les línies vermelles del debat parlamentari català.

El de Catalunya no ha estat mai un Parlament aspre, però d'un temps ençà, el famós oasi català sembla haver-se assecat. Els 'colpistes' diuen que la culpa és de Ciutadans, que han introduït un debat de barriada fins llavors inexistent; els 'feixistes', per la seva banda, assenyalen el procés com a focus de tots els mals i, òbviament, també el de la crispació parlamentària. D'altra banda, el Congrés de Madrid sempre ha tingut pitjor fama; només cal escoltar els insults que acostuma a propinar la bancada popular, que ara s'estenen a territori taronja. Això no obstant, no arriben ni de lluny al nivell de parlaments com el britànic, a on tot o quasi tot és vàlid per desprestigiar l'adversari.

Em sembla bé que la política vetlli pel decòrum. Sigui com vulgui, em preocupa l'ús o l'abús que d'això se'n pugui fer. En política s'hauria de poder parlar de tot, sense altre límit que el del sentit comú. En una societat permanentment ofesa, que això no serveixi per posar traves a un debat necessàriament lliure.

Com deia Ciceró: "Estiguem sempre atents per contradir sense obstinació i deixar-nos contradir sense irritació".