Ja sé que els catalans som meridionals i mediterranis i que aquestes coordenades ens donen un caràcter específic, molt diferent, per exemple, de les societats nòrdiques que admirava i evocava el poeta Salvador Espriu. Però la nostra idiosincràsia col·lectiva -que d'altra banda resulta molt atractiva per la gent d'altres contrades-, no ens ha d'impedir construir un país genial, com el que propugnaven els nostres modernistes, però a la vegada net i ordenat, com el que somiaven els nostres noucentistes.

Malauradament, hem heretat del pujolisme una Catalunya bruta i caòtica, de la qual no ens en podem sentir orgullosos. L'especulació urbanística, la corrupció, la feblesa de l'administració, la primacia dels interessos privats sobre els col·lectius i l'irresponsable malbaratament dels recursos públics han fet que el país presenti, en molts sentits, un aspecte lamentable.

Enumero alguns dels problemes estructurals que tenim i patim:

· Una terrible descompensació territorial, que concentra el gruix de la població en la franja litoral -la més amenaçada pels efectes del canvi climàtic-, en detriment de les zones rurals i de muntanya, que han continuat despoblant-se i que cada cop estan més envellides.

· Una expansió desmesurada, amb la complicitat criminal de l'administració, de les granges i dels escorxadors d'animals (porcs i gallines), que han convertit Catalunya en un gran femer a l'aire lliure que enverina les aigües freàtiques

· La permissivitat amb les mines de potassa que explota l'empresa israeliana ICL a la comarca del Bages, culpable de la greu salinització de la conca central i baixa del Llobregat.

· La regressió del Delta de l'Ebre davant la manca d'aportació de llims, engabiats en la cadena d'embassaments de la conca, i la manca d'iniciativa de les administracions per aturar i revertir aquesta catàstrofe ecològica

· L'abandonament dels boscos i el desordre que pateix la fauna autòctona, alterada i amenaçada per la presència d'espècies invasores alienes al nostre ecosistema

· La implantació massiva dels conreus que empren llavors genèticament modificades, sense fer cas de les recomanacions europees

· L'aposta energètica per les centrals nuclears, tot i el gravíssim accident que l'any 1989 va afectar Vandellòs I i va provocar la seva clausura definitiva. Les tres que queden no paren de patir ensurts i fuites radioactives.

· Les autopistes de peatge, titularitat de l'Estat i de la Generalitat, que penalitzen injustament la mobilitat dels catalans, malgrat que ja estan més que amortitzdes. El pròxim venciment de les concessions ha de comportar, sí o sí, la seva gratuïtat.

· La pervivència dels infames barracots escolars, que contrasta, per exemple, amb els onerosos contractes de TV3 a productores privades dels amiguets de la casa i de la causa.

· La dependència estratègica del turisme de masses, que incrementa la contaminació, estacionalitza l'economia, precaritza l'ocupació i està provocant una aguda crisi habitacional entre els joves, els immigrants i els treballadors

El nou govern de Quim Torra té feina. La farà? Així ho espero! Si no és així, al carrer.