Els creadors del nou partit socialista format a partir de dissidents del PSC han anunciat que són partidaris de votar Sí-Sí a la doble pregunta que es va plantejar als catalans el passat 9 de novembre. És a dir, creuen que Catalunya ha de ser un Estat i que aquest Estat ha de ser independent d’Espanya.
El partit encara no té nom. Ni himne, clar. Els Segadors serveix tant pels partits independentistes com pels catalanistes a seques. Ja és més dubtós que aquest nou partit pugui tenir com a referent la Internacional Socialista. La tornada de la Internacional fa: “És la lluita darrera, agrupem-nos germans! La Internacional serà la pàtria dels humans”.
La pàtria dels humans socialistes Geli, Martí, Maragall, Tura, Castells, Almeda… és Catalunya. La Internacional serà, per ells, en tot cas, una segona pàtria. Però la primera és la primera. I la primera és Catalunya. Al nou partit li costarà de trobar referents internacionals dins la família socialista. Un partit socialista independentista és una curiositat política. Quelcom d’exòtic. Un oximoron, dirien aquells que els agrada utilitzar aquesta paraula de moda per parlar de dos conceptes contradictoris que es presenten junts. Com banca ètica, per exemple.
Tots els que s’apunten al partit independentista es queixaven de l’actitud contrària del PSC al dret a decidir. Però ara donen la raó al seu ex-partit quan els acusava d’utilitzar aquest dret discutit per ocultar una posició independentista de fons.
El patriotisme atreu molt. Massa. Fins i tot hi cau el líder de Podemos, Pablo Iglesias, que acaba d’afirmar-se com a patriota espanyol, perquè diu que no vol militars estrangers al seu país.
Realment, els proletaris de tot el món no ho tenen fàcil per unir-se, com els proposava el Manifest Comunista.
