Els darrers temps, una televisió canadenca i una altra australiana s'han posat en contacte amb mi per demanar-me que els ajudés a trobar una família on els seus membres defensessin posicions diferents sobre el procés català. He fracassat estrepitosament. Només una parella que havia sortit al diari El Mundo semblava disposada a participar en la gravació, però finalment hi van renunciar. La seva aparició pública havia derivat en discussions amb d'altres familiars que no volien agreujar.

També en els darrers temps hi ha una colla de persones que em coneixien que han anunciat que deixen de seguir-me a Facebook, que deixen de ser amics meus en aquesta xarxa social. No sé si també en la vida real. Val a dir que jo no he fet el mateix amb cap amic de Facebook. És a dir, ara per ara l'opció per partir peres és unilateral. I no només sé que ho seguirà sent, sinó que estic convençut que en alguns casos, i passat un cert temps, aquestes amistats es refaran.

És, per tant, temps de perdre amics i amigues.

Alhora, però, estic descobrint d'altra gent que vol ser amiga meva. I és tota una experiència interessant. Una part d'aquests amics apareixen per les xarxes socials i te'n pots fiar relativament. Hi ha trolls, enemics dels amics que m'han abandonat i persones de bona fe. I és a aquests darrers als que em vull referir.

Estic fent amics nous que busquen l'escalf humà que han perdut en els seus cercles familiars i d'amistat tradicionals. Se senten incòmodes o els han fet fora directament dels xats o de les xarxes socials en les quals compartien informacions, il·lusions i entreteniment. La construcció del nou país els ha deixat en un racó sortir-ne del qual els suposa discussions i mals rotllos. Necessiten parlar, contactar, compartir allò que pensen i senten amb d'altres grups humans.

El camí cap a la nova Catalunya comporta una reorganització dels nuclis d'amistats. No seria bo, però, que aquesta nova fragmentació sentimental i social es consolidés.

Potser allò d'Amics per sempre era exagerat i il·lús, però tot i que el país nou ens porti amics nous caldria confiar que, un dia o altre, es refacin els ponts amb els que ara hem perdut.

Amb DI i 155. O sense.