Ocellots

A Barcelona li estan sortint més pretendents que a la Rebe dels Gipsy Kings. Si no sabeu quina és la gitana més guapa d’Espanya, ja esteu posant la televisió els divendres a la nit. Com a mínim riureu una mica, que bona falta fa perquè al planeta Colau no paren d’aterrar ocellots de tota mena olorant eleccions. La llista de candidats il·lustres i sense feina coneguda disposats a arrabassar als comuns la joia de la corona no para de créixer i ara s’hi ha afegit un altre nom: Ferran Mascarell. Per fer una mica de memòria faré un resum del currículum polític de l’excels historiador i editor: exdelegat del govern català a Madrid amb Carles Puigdemont, exconseller de cultura amb Artur Mas i amb Pasqual Maragall, i exregidor a l’Ajuntament de Barcelona amb Joan Clos.

L’actualment ex de tot té previst fer una conferència el pròxim dimarts 22 de maig a l’Ateneu Barcelonès per presentar el seu manifest L’ideal d’una ciutat possible. Encara no hi ha cap confirmació de candidatura per cap partit, però en aquest país tot pas endavant cap al precipici sempre va precedit d’un manifest que després o s’enduu el vent o queda en paper mullat. Ferran Mascarell sempre ha estat un polític ambiciós i, des que s’ha quedat sense feina per culpa de l’article 155, ha tingut temps de sobres per recuperar una de les seves obsessions: ser alcalde de Barcelona. Tornaria a la política per la porta gran i, de pas, es trauria l’espina clavada que arrossega des que José Montilla va preferir a Jordi Hereu.

Haurem d’esperar al dia 22 per saber si el patrici Mascarell es rebaixarà a participar en les primàries dels convergents tunejats per triar alcaldable o s’estalviarà el mal tràngol de picar pedra reunint-se en secret amb qui posa els candidats. No ho dic per dir. La seva trajectòria política dels últims anys és un exemple clar de l’habilitat per canviar-se de jaqueta en un tres i no res i d’agafar dreceres. Durant el temps que va estar a RBA va defensar a capa i espasa els postulats federalistes des de les pàgines d’opinió del diari Avui fins que un dia del 2010 es va reunir en secret amb Artur Mas i l’oferta per repetir de conseller de cultura independent el va fer veure clar el seu error. I és que en política, com en la selva, només sobreviu el que s’adapta.

A Ferran Mascarell sempre se l’ha vinculat amb el cercle més catalanista i diví del PSC. Com els germans Maragall, ell també va trencar el carnet socialista decebut amb el gir cap a postulats més centralistes que el partit feia de la mà de Miquel Iceta. La gauche divine socialista va perdre definitivament la guerra que mantenia des d’anys amb els homes de Montilla per controlar el partit i les dues ànimes del PSC es van convertir en una i trina. Una arriscada aposta que amb el pas del temps ha demostrat ser la correcta. Sols cal veure les alegries electorals que acumula el socialisme català, més amenaçat que mai per l’avenç de Ciutadans. En el bàndol perdedor només Ferran Mascarell i Ernest Maragall s’entesten a continuar a la política tot i fer olor de naftalina.

Mentre Mascarell desfulla la margarida i es mira de reüll la resta d’aspirants, la fAda Colau continua amb la seva intensa feina de promoció de dilluns a diumenge. D’estar pràcticament desapareguda i deixar la responsabilitat institucional en mans de Gerardo Pisarello, l’alcaldessa ha passat a fer més hores que un rellotge i remenar totes les salses amb la seva vareta màgica. Encara queda un any per a les eleccions, però els comuns saben que el temps és relatiu i que si s’adormen als llorers, estan perduts. Per això, han posat la directa i no hi ha cap de setmana que no organitzin una inauguració o una festa en els barris que els van donar la victòria fa tres anys. La falta d’una alternativa guanyadora juga al seu favor, però fan bé de no refiar-se’n.

(Visited 42 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari