El Campionat Mundial de Futbol ja s’ha acabat. Durant un mes hem vist com milions de persones esclataven d’alegria o ploraven en funció dels resultats de la selecció del seu país. Hem contemplat homes fets i drets, dones, nens i futbolistes multimilionaris ensorrats perquè la pilota no havia entrat quan tocava a la porteria dels adversaris.
Hem vist tristos i cap cots a Cristiano Ronaldo i Messi perquè Portugal i Argentina van ser eliminades a vuitens de final. Cristiano Ronaldo té un contracte vitalici amb l’empresa Nike de 25 milions de dòlars anuals. Messi en té un altre amb Adidas de 12 milions d’euros anuals. Entre aquestes dues empreses patrocinen 22 de les 32 seleccions nacionals que han participat en aquesta Copa del Món. Alemanya rebrà 65 milions d’euros anuals fins a la propera competició, d’aquí a quatre anys. França ha negociat un patrocini de Nike per valor de 50,5 milions d’euros.
Gran part de la roba esportiva d’aquestes marques es fabrica a Indonèsia, on el 80% de les treballadores de la confecció són dones que guanyen entre 82 i 200 euros al mes. Sovint els seus salaris no cobreixen ni tan sols les seves necessitats bàsiques i les de les seves famílies per assegurar una vida digna que, segons els càlculs de l’Aliança pel Salari Digne a l’Àsia, ascendiria a 365 euros al mes. Ho explica la Campanya Roba Neta en l’informe Joc Brut, elaborat conjuntament amb Éthique sur l’étiquette i presentat pocs dies abans que acabés el campionat.
Raja, un sindicalista indonesi, afirma en l’informe que, “sabent que el cost laboral d’una samarreta produïda a Indonèsia amb prou feines representa un 1% del preu final, em sembla lògic que el cost laboral es pugui augmentar una mica, no?”.
Sembla lògic. És lògic. El que no és lògic és que plorem perquè eliminin la selecció del nostre país i no ho fem per les treballadores i treballadors que fabriquen a Indonèsia, Vietnam, Cambodja o la Xina, en condicions pràcticament l’explotació laboral, les samarretes i el calçat esportiu que llueixen els nostres jugadors milionaris.
