El jugador Neymar se n’ha anat del Barça i ha fitxat pel París Sant-Germain. La broma ha costat 222 milions a algú que mai no sabrem del tot qui ha estat. De totes les notícies i opinions que ha generat aquesta decisió del crack brasiler em quedo amb una frase de la carta que ha dedicat a l’afició blaugrana un cop confirmada la seva marxa del club català.
A la seva carta s’hi llegeix: “El Futbol Club Barcelona és una nació que representa a Catalunya”. I aquesta frase va darrera d’una altra en la qual afirma que quan va venir ho feia “amb l’expectativa de jugar en un Club que és ‘més que un club'”. És a dir, que després de tants anys intentant desxifrar el sentit de la famosa expressió, Neymar arriba a la conclusió que el Barça és ‘més que un club'”: és una nació.
No sé què en pensaran els barons del PSOE o el mateix secretari general d’aquest partit, Pedro Sánchez, quan afirma allò que “Espanya és una nació de nacions”. Però l’afirmació del futbolista brasiler va en la línia de les ciutats-nació de la qual ens parlen alguns urbanistes i polítics.
Probablement, el president francès, Emmanuel Macron, deu pensar alguna cosa semblant quan s’ha felicitat pel fitxatge de Neymar per l’equip que representa París. “És una bona notícia que reflecteix l’atractiu de França”, ha dit, feliç, el nou president francès.
Si el Barça és una nació, el París Sant-Germain en deu ser una altra. El problema, ara, continua sent què són Catalunya i Espanya. Em temo que l’1 d’octubre no en sortirem de dubtes.
