Per increïble que sembli, hi ha un govern d’esquerres a Europa, anti-neoliberal, que marxa bé, escriu el director del Laboratori de Polítiques Públiques de la Universitat de Rio de Janeiro, Emir Sader, per a l’Agència Latinoamerica d’Informació (ALAI). No obstant això, Europa ho silencia.
Després de la publicació per Periodistas en Español (la pàgina que dirigeix Rafael Jiménez Claudín per als informadors en llengua castellana) d’aquest article d’Emir Sader, El País es va despenjar, el dimecres 8, amb un breu (mai millor dit), signat per Javier Martín des de Lisboa, en el qual atribueix el bon moment de Portugal “al recalcitrant optimisme del president i del primer ministre”, perquè “les xifres del país no són per llançar coets”. Punt. Missió complerta: El País parla de Portugal, encara que sigui poc i malament.
I així tot el cor de la casta mediàtica continental. Ni una paraula sobre el pacte de Govern que van subscriure el Partit Socialista, el Partit Comunista i a l’emergent Bloco d’Esquerra portuguès, mitjançant el qual els socialistes renunciaven a la seva proposta de “flexibilització” de les relacions laborals, la privatització del sistema de transports i algunes polítiques d’austeritat imposades per Europa. A canvi, el Bloco i els comunistes es comprometien a retirar la seva posició de sortir de la UE. Així, des de fa un any i mig, a Portugal governen els socialistes, amb el suport parlamentari de les altres dues formacions.
En aquest temps, els sous dels funcionaris s’han recuperat, la seva jornada de treball ha estat reduïda de 40 a 35 hores, el salari mínim s’ha incrementat en termes reals, igual que les pensions. La qual cosa s’ha fet no augmentant el dèficit, sinó tot el contrari. Actualment és del 2,3% del Producte Interior Brut, la xifra més baixa de la història democràtica de Portugal. Tot això acompanyat de la recuperació del creixement econòmic i de la disminució de la desocupació al 10,5 %.
“El nostre principal objectiu era frenar el programa de la dreta i ho hem aconseguit”, declara la jove dirigent del Bloco d’Esquerra, Catarina Martins, portaveu de la bancada d’aquest partit al Parlament. “Hem contribuït a impulsar un conjunt de mesures que persegueixen una major justícia social”, comenta Jerónimo de Souza, dirigent del Partit Comunista de Portugal. Aquest plantejament tan senzill és el que semblava anunciar-se a Espanya, quan Pedro Sánchez va visitar Portugal per insinuar que el PSOE formularia amb Podem una alternativa de progrés. Cosa que, com és de domini públic, va ser brutalment dinamitada per l’ala dreta i l’aparell socialista.
I en aquestes seguim. Dedicant pàgines i pàgines als nacionalismes rampants, inclòs el català. Obrint amb titulars de Fillon, Wilders, Rajoy, Theresa May, Artur Mas, Angela Merkel, Donald Trump… i tota la patuleia (conservadora), que és un conjunt gran i desordenat de persones que armen xivarri o aldarulls. Té algú coneixement del que està passant a Grècia, després del seu pas per la carnisseria? Se sap què està passant en el laborisme britànic? I en el partit d’Obama i Clinton? No, esclar, el llibre d’estil de la post-veritat dels mitjans (mentida a gran escala) recomana parlar de l’esquerra només si és per mal, mentre es fan sonar les trompetes de la dreta. I així ens va.
Però, “Menos mal que nos queda Portugal“, com va proclamar al 1984 el tercer àlbum de la banda gallega Siniestro Total.
