Aquesta capacitat de funcionaris i polítics d'inventar paraules que no volen dir res em té fascinada. Durant un temps em vaig dedicar a fer-ne una llista que encara conservo. El vici el vaig agafar de la meva època de periodista d'informació política i, concretament, dels anys que em va tocar informar de les proeses de Pasqual Maragall. Vam fer una recopilació tan espectacular que dos col·legues no van dubtar a fer un diccionari Maragall-Català i publicar-lo. Fa una setmana vaig tornar a sentir aquell xiulet agut a les orelles que m'avisava d'una nova troballa desconcertant. Encara no he pogut esbrinar si el responsable de la paraulota "maritimitat" es referia a una ciutat oberta al mar o a una ciutat marítima, però és igual perquè sona la mar de bé.

Sort del regal lingüístic per apaivagar la meva indignació davant la falta d'interès de la premsa per conèixer els detalls del misteriós pacte que ha firmat la fAda Colau amb Sixte Cambra per enterrar la destral de guerra. El debat "Ciutat-Port: cap a quin model anem?" organitzat per l'Institut Nàutic de Barcelona era una gran oportunitat per intentar entendre què suposa l'acord amb el Port de Barcelona més enllà de les paraules. La raó és que un dels participants era el Marc Garcia, director de l'Oficina del Pla Estratègic del Delta del Llobregat i el tècnic encarregat de la redacció de l'acord de marres. L'acte era doblement interessant perquè la crítica al govern dels comuns estava garantida amb la participació d'entitats que lluiten contra la massificació turística i la contaminació.

L'encarregada d'obrir el debat va ser la regidora de Ciutat Vella. La combativa Gala Pin, forjada com a activista en les lluites de la Barceloneta, va mostrar la seva cara més políticament correcta defensant l'acord perquè significa "un punt d'inflexió per pensar quin model de front litoral volem per d'aquí a 10 o 20 anys". Es notava que Pin no estava gaire còmoda en el seu paper institucional. En un moment de la seva intervenció va admetre que havien hagut de fer un exercici de realisme perquè "canviar les dinàmiques és complicat" i més si parlem del poderós Port de Barcelona. "Hem estat mesos per tancar un acord que va lligat a la reducció de creuers i a la recuperació d'espais públics", va recordar. És una pena que oblidés esmentar que en la negociació no s'ha comptat amb la presència de representants dels barris més afectats per l'activitat portuària.

Marc Garcia, molt més còmode en el seu paper de pare de la criatura, va destacar el gran exercici de concertació fet per les dues parts malgrat que l'acord està en realitat subjecte a un munt de compromisos futurs que pot ser que es compleixin o pot ser no. El grau de compliment dependrà de la voluntat del substitut de Cambra i dels resultats electorals dels comuns, últimament en hores molt baixes. Garcia va explicar que havien aprofitat dos conflictes -la nova bocana i la licitació de la tercera fase de l'ampliació del moll adossat- per asseure's a negociar. "Apareix un terreny de joc per a la negociació que ens porta a un pacte sobre la reordenació de terminals de vuit a set. Els diem: retiri'ns les terminals de creuers i definim un mapa de l'ocupació del moll adossat que ens permeti alliberar espais d'us públic", va explicar content perquè havien arrencat a la sinuosa autoritat portuària el compromís de fer un estudi de mobilitat.

Va ser arribar el torn de les entitats i començar les crítiques i les demandes. La primera, que es rectifiqui un pacte que consolida el model d'explotació privada del litoral barceloní de sempre. BComú ha firmat un acord que ni redueix el nombre de creuers, ni rebaixa la contaminació i la sobrecàrrega de turistes, ni assegura els espais públics demandats, ni tanca la porta a la construcció d'una franquícia del museu de l'Hermitage, un polèmic projecte promogut per foscos empresaris russos. De tots els retrets fets pels representants de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i de la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, potser el que més mal fa a Colau és que la seva manera de fer política últimament no es diferencia gaire dels seus predecessors. Sort en tenim, de la maritimitat per consolar-nos.