Ho deia i bé el filòsof Marx: “L’humor és una cosa molt seriosa”. Com les matemàtiques, l’humor hauria d’ensenyar-se a les escoles. Com les balenes, l’humor hauria d’estar protegit. Com la dieta mediterrània, l’humor hauria de ser patrimoni de la humanitat. Com Grifols, l’humor hauria de formar part de l’IBEX 35. Com santificar les festes, l’humor hauria de formar part dels deu manaments. Lluny d’això, a Espanya hi ha lleis, com la ‘mordassa’ (“allò que impedeix parlar, d’expressar-se lliurement”), que castiguen l’humor. D’un temps ençà, com deien Golpes bajos a finals dels vuitanta referint-se a la lírica, són mals temps per a l’humor.   Recentment, ha estat víctima de la persecució a l’humor l’humorista Dani Mateo (El Intermedio). No ha estat el primer i molt em temo que no serà l’últim. Això no obstant, el mal de molts, més enllà dels necis, consola a pocs més.

Per situar-nos, l’esquetx que ha despertat la ira dels Déus, ve a tomb del debut de la princesa Leonor en un acte públic: la lectura del primer article de la Constitució amb motiu del 40è aniversari de l'aprovació de la Carta Magna a les Corts que, a més, coincidia amb el 13è aniversari de l'hereva de la Corona. D’allò, el programa d'humor 'El Intermedio' (La Sexta) va fer una paròdia: amb similar solemnitat, Mateo va llegir el prospecte d'un medicament i va acabar netejant-se els mocs amb la bandera espanyola.

El gag, que pot fer més o menys riure, ha obert la caixa de Pandora de la mitologia grega, i mil maleficis han caigut sobre el còmic, visiblement desbordat davant de tanta ira. Mateo ha estat amenaçat, també la seva parella, el seu bar a Madrid ha estat boicotejat, l’humorista ha perdut un contracte publicitari amb la Clínica Baviera, entre altres infortunis. Per si tot això fos poc, ha rebut una denúncia d’un sindicat de la policia per “ofensa a Espanya”. D’altra banda, un cosí de l’expresident Mariano Rajoy Brey, Javier Celaya Brey –no és el cosí negacionista del canvi climàtic–, conseller d’Educació (!) de Ceuta, ha insinuat oferir mil euros de la seva butxaca a qui li trenqui la cara a “tan magne bergant”. I per més inri,  la Sexta ha retirat l’esquetx de la cadena i el Gran Wyoming, que presenta el programa, s’ha vist obligat a demanar disculpes.

Constatar només que no és la primera vegada que un humorista es moca amb la bandera espanyola. L’any 2014, Ana Morgade, imitant a Soraya Sáenz de Santamaría, també va gosar fer-ho; llavors, però, les aigües baixaven una mica més manses i la broma va passar sense més pena ni glòria. D’altra banda i en solidaritat amb Mateo, en el programa “Està passant” de TV3, Toni Soler es va mocar amb la senyera.

Crida l’atenció que un pallasso (en el sentit professional del terme) mocant-se amb una bandera desperti més indignació que els mil i un fangars en què ens hem ficat en els darrers anys. Suposo que és més fàcil fustigar un còmic que lidiar contra polítics, jutges i banquers. El que em sembla perillós és que xarxes socials com Twitter, que té moltes virtuts però també alguns defectes, es converteixin en una arma d’assetjament. No s’entén que la Sexta hagi retirat el vídeo, tampoc que el presentador del programa (d’humor) demani disculpes i tants altres sense sentits d’aquesta història. El que va fer Mateo va ser humor, i l’humor, per se, és afilat i acostuma a trepitjar ulls de poll.

Com deia Chaplin, “no hi ha dia més perdut que aquell en què no hem rigut”.