La universitat no pot ser un luxe

Les reivindicacions d’estudiants i professors en les vagues convocades la setmana passada eren molt clares. Els primers demanen que es rebaixin les taxes que paguen per cursar els diferents graus i màsters i els segons que se’ls pagui uns sous dignes. Hi havia més reclamacions però aquestes eren les fonamentals i no costen gens d’entendre. És inacceptable que els estudiants paguin les matrícules més cares de tot Espanya, sempre per damunt dels dos mil euros anuals, i que els professors associats s’hagin d’acontentar amb salaris de 400 o 500 euros mensuals.

Tant fàcil que és d’entendre el que demanen estudiants i professors i tant difícil que ho és aclarir-se les explicacions dels responsables universitaris al Govern de la Generalitat. A l’aleshores secretari general d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, se’l va entendre perfectament quan, el 2012, va pujar un 67% el preu de les matrícules. Ho va fer amb el vist-i-plau del conseller d‘Economia i Ensenyament, Andreu Mas-Colell, i aprofitant un decret del ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert. Wert va permetre barra lliure a l’augment de les taxes i Catalunya va ser la que més les va pujar. Castellà fa vint anys que és diputat i ara, còmodament assegut als escons d’ERC al Parlament de Catalunya, no ha dit ni gall ni gallina davant la vaga a les universitats.

Mas-Colell va publicar un article a ‘El País’, aquest diumenge, on insistia en la seva tesi que les universitats necessiten els diners dels estudiants i que, per això, les famílies de classe mitjana han de gratar-se la butxaca. Les beques han de salvar les famílies sense recursos. Argument que els darrers anys ha suposat que molts estudiants de famílies de classe mitjana o baixa hagin hagut de renunciar a anar a la Universitat.

Una estudiant catalana que s’ha desplaçat a Noruega per fer els seus estudis universitaris explicava al programa que hebesmediaTV fa la UAB que en aquell país la matrícula es paga amb un ajut del govern. L’ajut comporta acabar la carrera. Sinó, cal tornar els diners en un període de 20 anys. A d’altres països europeus, com Alemanya la universitat és gratuïta.

D’Europa en podem copiar models bons o dolents. En el finançament de les universitats públiques no l’hem encertat. El Parlament de Catalunya ho va reconèixer i fa dos anys que va aprovar que es revertís l’increment del cost de les matricules. El govern d’Artur Mas va crear el problema, els de Carles Puigdemont i Quim Torra s’han fet l’orni.

Cal canviar de política o cal canviar de governants.

(Visited 37 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari