Sempre m’ha costat d’entendre el conformisme dels ciutadans amb els efectes de l’arribada anual de l’epidèmia de la grip. La meva mare s’estranyava que poguéssim enviar éssers humans a la Lluna mentre hi havia tantes mancances a la Terra. Aquest 2018 sembla que ja es podrà viatjar a la Lluna a donar-hi un tomb. I em pregunto si algun dels viatgers agafarà la grip si l’excursió es fa l’hivern.
L’explicació que donen a la fatal reiteració de l’epidèmia gripal és que cada any el virus que la provoca muta i això fa que sigui inútil aplicar una vacuna eficaç universal i de per vida. Cada any topem amb els anuncis dels medicaments que, si els hem de fer cas, resolen el tema en un tres i no res. Pel matí t’aixeques engripat i fet pols, prens una píndola efervescent i pots anar a córrer o a navegar tan fresc. Mentida! Tots sabem que els efectes de la malaltia no s’esvaeixen tan fàcilment. Si fos veritat no estarien els serveis d’urgències dels hospitals i dels centres d’assistència primària com estan.
Vaig creure que veia la llum al final del túnel quan la meva mare va optar per vacunar-se i des de que ho va fer mai més no va patir la grip. Però deuria ser una flor que no fa estiu perquè continuen morint molts vells i velles per culpa de la grip malgrat haver-se’n vacunat.
Fallem com a espècie en moltes coses. Ho demostra que als Estats Units tinguin el president que tenen o que a Catalunya ens trobem en el cul-de-sac al qual ens han portat les eleccions del passat 21 de desembre.
La solució a les epidèmies de grip no depèn de la relació política i territorial que s’estableixi entre Catalunya i Espanya, ni de que s’aprovi una Declaració Unilateral d’Independència al Parlament de Catalunya o que el govern espanyol hi respongui amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Depèn que sapiguem ser capaços de construir un món on sigui impossible que una empresa farmacèutica comercialitzi un medicament que cura un determinat tipus de ceguesa a qui pugui pagar 850.000 dòlars pel tractament.
Pocs indepes i antiindepes que pateixin distròfia retinal poden permetre’s aquest luxe. Uns i altres es troben, ens trobem, a les cues dels serveis d’urgències perquè després d’unes hores d’espera ens receptin paciència i llit per sortir-nos-en i anar tirant fins la grip de l’any que ve.
La societat catalana està dividida pel tema de les pàtries. Bisolvon Grip, però, ens agermana.
