La gran catifa del procés

Mentre es parla del conflicte català, de què no es parla?

“L’existència de la caixa b del PP ha quedat plenament i aclaparadorament acreditada”. Aquestes van ser les paraules de la fiscal anticorrupció Concepción Sabadell en el judici del cas Gürtel. En el seu informe final, la fiscal va afirmar que la trama liderada per Francisco Correa va fer del seu enriquiment mitjançant suborns i comissions a càrrecs públics del PP “una manera de vida” que va servir per finançar el partit.

L’Audiència Provincial de Madrid va ordenar reobrir les investigacions contra l’exvicepresident del Govern Rodrigo Rato per presumpte blanqueig de diners perquè considera que “ha tingut societats domiciliades a l’estranger amb l’objectiu de defraudar la Hisenda Pública”.

Alberto Ruiz Gallardón està imputat en l’operació Lezo per prevaricació i falsedat documental en el cas de “desviament de fons” il·lícit per comprar el 2001 Inassa, la filial llatinoamericana del Canal Isabel II.

La Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de Balears han rebaixat la seva petició de condemna a tres anys de presó per a l’expresident del Govern Jaume Matas per delictes continuats de frau a l’Administració i prevaricació. Inicialment demanaven quatre anys.

En el cas del 3%, la Fiscalia ha demanat que l’exconseller de Justícia, Germà Gordó, no surti d’Espanya pel cas del suposat cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions per part del Govern de CiU. Gordó va ser home fort a Convergència i mà dreta d’Artur Mas.

Vuit anys i mig després de destapar-se el cas d’espoli del Palau, la sentència de l’Audiència de Barcelona dictamina que Convergència Democràtica va cobrar comissions il·legals de Ferrovial a través del Palau de la Música per finançar-se. L’Audiència confirma també l’espoli de 23 milions d’euros que van confessar Millet i Montull, diners que van destinar -sobretot- per a despeses personals.

Tot plegat sense oblidar el cas dels Pujol, pendent de resoldre’s, Urdangarín i tants altres.

També, el Govern reduirà per tercer any consecutiu la inversió en Sanitat, Educació i Protecció Social. Segons el Pla Pressupostari de l’Executiu de Mariano Rajoy, la partida destinada a Educació passa del 4% al 3,8% del PIB i la de Sanitat es contraurà del 6% al 5,8%. Sense entrar en el tema de les pensions, en subhasta actualment.

El 7 de setembre passat vam saber que el Banc d’Espanya donava per perduts més de 40.000 milions d’euros del rescat a la banca. Aquest mateix dia va sortir a la llum que l’Estat perdrà 14.471.000 amb la venda de les seves accions a Bankia i Banc Mare Nostrum (BMN) després de la fusió de les dues entitats.

Espanya segueix sent el segon país amb més atur d’Europa. El Govern va celebrar la millor xifra d’ocupació a Espanya des de 2008 (el nombre d’aturats es va retallar en 182.600 de juliol a setembre), tot i que va obviar assenyalar la temporalitat i la feina turística.

El preu de la llum va arribar el passat 24 d’octubre el preu més alt dels últims sis anys. L’increment del cost mitjà del rebut d’aquest mes rondaria el 7% respecte a setembre. L’increment tarifari deriva d’una reforma introduïda l’any 2015 que comporta que hi hagi èpoques de l’any (i fins i tot hores del dia) en què la llum és més cara o més barata en funció de la climatologia i del consum.

La condemna al raper Valtònyc, la retirada del mercat de la novel·la Fariña i el tancament d’una exposició amb imatges dels presos polítics catalans a la fira Arco. Els tres casos han passat en menys de 24 hores de diferència, i no són pas els únics –desgraciadament, a l’estat espanyol la pràctica censora i repressiva sembla que s’hagi convertit en habitual.

I me’n deixo.

El conflicte català ha servit i serveix de gran catifa a on amagar la merda.

(Visited 21 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari